Menú  

 Liminar

 Si teniu la desafortunada intenció de llegir aquest tebeo al·lònim i aischrolatreic (que rendeix culte a la brutícia), fet per un dèbil mental, us recoman llegir-ho a una velocitat considerable, vertiginosa. Dedicau-li el menor temps possible.

Si alguna dona o mosseta, després, o al bell mig de la lectura, ha tingut ganes, o s’ha masturbat, o s’ha autosodomitzat em faria feliç. Si m’ho digués fora excessiu. He ensenyat alguns poemes a un ocellet amic meu i m´ha dit que això era fer ratlles dins l´aigua. Voleu un més bell començament per a l’edició d’un llibre? Dona jove amb periquitos, va ser escrit en quinze dies per l’estiu de 1993 o 1994 a El Médano (Tenerife), durant unes vacacions de surf de vela, els matins de prest quan encara no havia entrat en vent. La resta del llibre fou redactat l’any 1999, i corregit i esporgat (hi havia un excés d’excrements) el 2021. (1) Les fotos són de molt distintes èpoques. Dona jove amb periquitos es pot llegir a partir de la primera línia o començant per la darrera o a l’atzar, tant se val.

 Qualsevol similitud amb la realitat pot ser casualitat o no. Adaptat a la normativa IEC 2017

Avís legal: són rigorosament prohibides, sense l'autorització escrita del Bon Jesuset, l'extracció, la reutilització i la reproducció en qualsevol mena de suport o el tractament informàtic del contingut de les dades d’aquest bunyol. També n'és prohibit el lloguer, el préstec i l'accés no autoritzat per xarxa telemàtica. Les infraccions d'aquests drets estan sotmeses a les rigoroses sancions establertes per lleis fractals.

Jo també estim insectes. Utilitz sempre que puc el llapis. No m’agraden els bolígrafs malgrat que la seva història és prou interessant. I la història de la cremallera? (1) M’ho he repensat i de tot el material sobrer, ara, el maig de 2021, n’estic fent una edició amb considerable brutícia, que es dirà “Mars rars” si no canvii d’opinió. Així, a part, és més passable i puc aprofitar el fotimer de fotos que sobren i comprar-me un écharpe.

 Gràcies a Sebastià Vidal per la seva valuosa revisió d’aquests textos.

La Llorina. Col·lecció per astronautes sucarrellosos nº 1/2 Ciutat de Mallorca un maig de 2021 molt desbaratat 

 La mosca que tenia darrere l'orella ha canviat de posició.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

1r llibre: Dona jove amb periquitos

2n llibre: Quins ocells estimen?

Dona jove amb periquitos

Dona amb o sense hams.

Dona menjant pedres comestibles, o no, fent parella amb l’ocell que s’alimenta d’ell mateix.

Dona sense pudor, ni res, tirant als vianants cullerades de merda deixatada de cans eivissencs. Pancuit.

Dona de conducta dissoluta que, a la seva esplendor carnal, afegeix una devoció pels pantis al recordatori de totes les varietats de figues.

Dona que es vana de l’atac mortal a La City de Londres; amb periquitos kamikaze i, mil varietats de cotorres kamikaze.

Dona que amb moviments sincronitzats de cabellera fa ploure l’ocell valent. Pancuit.

Dona que imposa el condó oral per tota la costa contaminada de turisme, això sí, amb l’ajut d’un estol de periquitos audaços. Més pancuit.

Dona que, per guanyar-se les altres femelles, transforma un metall de transició, trencadís i refractari en colorant de maquillatge per a cròtals.

Dona que copula entre dos atacs, atresorant molta lleteta. Immortal.

Dona, tocada de cucurutxa, que concentra camells allà on els periquitos es troben més còmodes. Crom!

DDDDDona prèviament transformada en colorant. Xíndria. Repix.

Dona que prefereix la via rectal a la via anal. Belitre eufòric! Vols rem?

Dona amb el marcatge que es posa a l’orella per identificar-ne la claca.

Dona molt atractiva, àpoda, amb un sol braç, perfectament canalitzada, assassina de molts; no obstant multiorgàsmica solar.

Dona amb empelts de pell de paquiderms a les natges. Qui m’estima més?!

Dona que, a prop de lactants, esploma, però ben esplomat, l’ocell paràsit. Està cuit!

Dona cul remena, amb vianda, dos puputs, cols i naps, i cuetes de cirera. Quina escurada!

Dona amb la deglució molt dificultosa, acusada de l’electrocució d’ocells. Electrons π.

Dona que es posa oliva petita sota el bolquer. Ben eixancarrada.

Dona, oblidada de la roba, passeja pel passeig Marítim, amb nivells baixos de ferro. Amb un periquito.

Dona culivada, que per error, porta conills domèstics a la boca.

Dona que, per escriure en cursiva necessita l’estimulació oral dels seus genitals. Genitals. Periquitos. Orins. Pòdex. Ni boca ni anus.

Dona amb nombre d’oxidació + 2 amb un penis mediocre, encara degotant llet, a les mans.

Dona que es fa passar per la dida d’una altra per motius desconeguts. Elles i elles.

Dona carregada d’hams grossos, i amb gran bellugadissa de pits, irrita els punts morts de l’encèfal d’un dofí mular, amb precisió. I el didatge?

Dona cadiraire, terminada en punta; que atresora, dins atuells d’aram, les seves curolles d’infant. Part aèria: un peixet ha sortit a la superfície i m’ha mirat amb un sol ull.

Dona ja sortida d’un orde mendicant. Periquitos desanats. Ou!

Dona que, fora dels arrossars, pateix pels animals engrunats a les carreteres.

Dona sensibilitzada amb vapors de iode que, amb tota mena de ganivets traspassa cossos delicats guarnits sols amb tapaculs. Cossos delicats.

Dona de rostre angulós, especialment tòxica, amb les funcions ofensives sobredimensionades. Tòxica.

Dona decalvant.

Dona parcialment tapada d’impureses.

Dona nascuda en un part difícil, proper a la decol·lació. Periquitos. Desavesem ja de mamar els vedells!

Dona amb insuficiència de quantitat passa a degolla homes grotescament disfressats.

Dona dedicada a l’estudi de nombres deficients. Religiosos definidors inclosos.

Dona culpable de la degolladissa de molts, i d’un ocell degollat, també.

Dona que, volcà avall, amb la colada de piroclast, i ossos, i peladures, i talls de vianda no aprofitada, es prepara per a la còpula sagrada.

Dona caganiu un poc postrada pel zero absolut de la seva temperatura.

Dona que s’espolsa un periquito.

Dona, disposada a desobeir, nasalitza fets impropis de la condició humana. Vies excretores.

Dona desunglada, que mitjançant sons perfectament labialitzats aconsegueix calmar el notari: efectes tangencials d’una medicació detergent.

Dona que treu a la llum l’existència de coses ocultes o invisibles, o sense càrrega elèctrica.

Dona dolenta.

Dona i l’evacuació que l’acompanya amb dues síl·labes breus. Una taca! Til·lo!

Dona repel·lida per un imant imposant criteris geomètrics a la síntesi de contraris.

Dona que, perdut tot poliment, arriba a rectificar el perfil de la consciència d’altri.

Dona molt danyosa.

Dona que vol controlar els seus enfonys. Temporalment, com a mínim. Oli de llorer.

Dona capaç de desllorigar una erecció absolutament vertical.

Dona enfurismada per un canvi de dida.

Dona amb el cap molt gros però amb un perfil tèrmic excel·lent.

Dona aparent que s’encaparrota a canviar el nom de tots els helmints. Erri!

Dona que no utilitza el vas per a escopir. Un cérvol.

Dona sobtada per una aparició de moviments involuntaris deguda a falta de quars (molt poc).

Dona que al·ludeix funcions, coses, infantons, empreses, fets, animals, cossiols, barriades, etc., mitjançant formes obscenes. Despectives. Grolleres. Porques.

Dona dismenorreica, amb menstruació difícil i dolorosa, sadollament, picors, flatulència, eructes, pets fluixos, dolor epigàstric i al·lucinacions vectorials però, sense por a lladres exhibicionistes.

Dona que amb ungles de dol provoca la confluència dels escassos torrents.

Dona que ha sortit del temps de parteratge distreta amb la filosa.

Dona amb resistència a ser penetrada que, imita les carusses de l’interlocutor. Periquitos.

Dona amb accessos convulsius, i la visió de Déu, per l’acció d’un medicament antigonorreic no prou testat.

Dona que a la truita de mongetes ha trobat un pèsol.

Dona endidada, de defecació involuntària, sovint de nit, de 03.00 a 05.00 AM aprox.

Dona que a pedrades, i a les fosques, s’enfronta al notari.

Dona amb un cos estrany a la gola, que pel fum, la pols, l’emoció, etc., interromp, o obstaculitza la lliure circulació de moneda.

Dona capaç d’ensardinar mants adolescents dins una aula; ben enfarinats, però que ben enfarinats!

Dona acceptada com a aliment mental pel notari. Veurem!

Dona abans de l’arribada d’humans a la recerca de l’atmosfera migrada.

Dona projectada cap als astres cercant un lloc segur pels ous.

Dona sense tenyir. Ous.

Dona puta puta. Ous.

Dona visitant visitant. Ous

Dona bagassa a Geòrgia. Ous.

Dona mundanal. Ous.

Dona escarxofada. Ous.

Dona asseguda entrecuixada esperant l’assassí especialitzat. Tatà colcarem!

Dona sense mames. Mames.

Dona ganivetada microscòpicament.

Dona que prepara mossos molt abellidors pels periquitos.

Dona que a la platja solitària enterra els ous del notari. Solraig.

Dona amputada de records per un ànec mut. Mut. Mut.

Dona que a les envistes del coll de s’Espart cagà amb el més gran escepticisme. Periquitos.

Dona amb 2 copecs. Dona amb llàgrimes que fan ploure anurs. 2 copecs.

Dona amb escassa abundància de pit. Dos copecs. Periquitos. 2 copecs.

Dona que després de recollir informació sobre la seva religió delirant entra en un estat que reclama ingurgitar esperma urgentment.

Dona amb femelles de periquito sense òrbita ocular, decidides a desestabilitzar l’eix terraqüi.

Dona que somnia acoblar-se amb animals feréstecs, en un espai ampli, al bell mig d’un cromlec, amb crits, quecs i bramuls.

Dona de bellesa lenta.

Dona plena de llet.

Dona que ensems de ser amant d’un iac té esment dels infants d’una altra.

Dona zelant infants ploraners sense fruita. Fruita.

Dona malgrat que una son letàrgica la corprèn dirigeix el zepelí allà on cal.

Dona experta en matar homes amb metzines delitoses.

Dona creient veure animals cerca de plaure altres dones.

Dona que ballà escandalosament damunt un altar.

Dona de repetició al cim de l’arbre mestre.

Dona caparrudíssima.

Dona que es toca. Periquitos.

Dona que posa banyes elegants.

Dona molt fèrtil.

Dona de xeic, sense modificar, que parla llengües que no coneix. Xerigot.

Dona que fa còpules pantomima.

Dona acompanyant àsens.

Dona que sent amor pels excrements que Sant Agustí esmenta.

Dona que dona creu.

Dona bleda i un baryonyx.

Dona amb llibres repetits a la biblioteca de records anals.

Dona mefítica, poc imantada, que al fons d’una certa cavitat anatòmica guarda la llavor d’un centaure radioactiu.

Dona desendreçada.

Dona que passa gust.

Dona a qui li ve el gust.

Dona que no vol tenir infants. Bòvids!

Dona que es cruspeix un petit bòvid.

Dona que dona a les seves filles quinze anys de lactància. Bòvids!

Dona que malgrat estar absorta en la digestió de l’àpat accepta una humil pastanaga.

Dona que malgrat portar un ham a les entranyes abalteix un cavaller gegant.

Dona que no envelleix; eliminades les secrecions que la cobrien.

Dona, l’educació de la qual fou confiada a una centauressa, amb molt d’esment de no calcigar cap insecte.

Dona que encalça xavalets de tot pelatge.

Dona que excreta l’orina per l’anus.

Dona inatacable pels insectes.

Dona un poc infectada.

Dona que havent pres mal bocí, erròniament, es bufeteja amb el notari.

Dona que controla el seu borborigme imitant el Messies de Haendel.

Dona que promou l’ús de faldilles contràries a la decència.

Dona lliurada a un tor.

Dona que fa dentetes al bucentaure burell.

Dona la cacografia de la qual sols pot esbrinar l’ocell degollat després de comparar infinits.

Dona succedània.

Dona que, desplaçant-se amb un velocípede, ven begudes fètides o letals.

Dona que, endemés de periquitos, atresora aquell ocell en què el mascle és verd i la femella és verda. Fresca!

Dona, molt ingènua, que en un bescanvi de presoners es rebutjada per la seva bioluminescència.

Dona amb boletes d’excrement enganxades als pèls de l’anus. Anus.

Dona centaure. Amb i llatina? No, grega. Anus.

Dona sense closca ni pèrdua de consciència. Vols un dàtil? Au! Pren aquest dàtil! Quin dàtil?

Dona flagel·lada per l’esquena i per les cuixes. No per les natges.

Dona que no accepta una pixa per a polir marbre.

Dona que, per a poder recuperar valuosos ous escridassa el sacerdot ensofronyat. Pardals!

Dona que malgrat la seva vida concubinària, no ocasional, ven confitures en condicions de baixa lluminositat.

Dona davant l’exposició del Santíssim, pertorbada per seriosos dubtes sobre la consubstanciació.

Dona que puny el bony que haurà d’esclatar. Esclatar.

Dona ufòloga recollint veloçment la totalitat dels nadons exposats als ermassos.

Dona corregida.

Dona capaç de menar un cotxe escombra modificat ulls clucs, i a velocitats inaudites.

Dona que va a pondre.

Dona que s’entafora figues tardanes pel forat del cul.

Dona goluda.

Dona pol·linitzada per insectes.

Dona que, amagada en un arç, desplaça la síl·laba tònica d’un astre.

Dona que s’adelita menjant-se fregits, dels seus amants, un testicle o ambdós

Dona pèssima.

Dona embriagada.

Dona jove amb periquitos.

Dona carbonitzada per insectes iaios.

Dona amb un dit dins el nas.

Dona punyint-se el nas.

Dona escopint.

Dona que no escup.

Dona apartada del seu marit. A fer sofre!

Dona impúdica de natural. Sofre.

Dona que es menja el contingut de l’estómac de la seva víctima. Qui és? Què nom? On va? De qui són els ous?

Dona que conviu perillosament amb periquitos.

Dona acaba-t’ho tot!

Dona que atén moribunds amb tenalles i nanopartícules.

Dona ofegada amb un coixí?

Dona purificada.

Dona a qui la bogeria empeny als escacs flauta.

Dona amb higiene íntima molt acurada.

Dona que es va fer puta tard.

Dona que parlant amb xifra, i prenent un whisky a les roques, lleva les cicatrius del front d’un fardatxo.

Dona que camina remenant les anques intentant imitar robots.

Dona que dissenya robeta per a mascles. Sabia que discutir-li-ho no serviria de res.

Dona que té cura d’embenar infants pastosos.

Dona que defeca dins el llit.

Dona que té la febre de la llet.

Dona amb una mamella afollada per la picadura d’un insecte.

Dona que adora la pechblenda conscientment

. Dona acusada de robar mel.

Dona que va molt curta.

Dona perduda

Dona que entoma membres disforjos, un per allà i l’altre per allà deçà.

Dona que dorm amb les ulleres posades.

Dona àvol, brutíssima, però que té esment de dos malalts.

Dona cogitant que es masturba amb energia extrema. Un pixo.

Dona "en train" de fer un dejuni de fruita.

Dona que mostra la cotorra als vianants.

Dona que estant jo al caire del deliri, però ella delirant obertament aireja: entre un dofí mular i un col·liri quina diferència hi ha?

Dona abominable posant amb un tauró inorgànic petit. Molt petit. Petitíssim.

Dona també allunyada, que s’eixanca així com toca. No adherent.

Dona que corregeix aberracions cromàtiques.

Dona que assegura no haver fet cap pet mai en tota la seva vida.

Dona molt atenta a la gruixa dels espaguetis.

Dona malalta per haver tocat un ocell malalt; molt malalt.

Dona tocada per un cavall.

Dona que ha agafat mantes malures dels bous.

Dona estudiosa de la humitat morta per insolació.

Dona lasciva que descobreix els càlculs de les bufetes allà on no n’hi ha.

Dona que, en contrapartida, pixa dins l’orella d'un home.

Dona que no pateix restrenyiment (mai).

Dona que té cura de l’armari raconer on es guarden les llances més comunes.

Dona nociva que deixa que se li acostin.

Dona que per aconseguir cagar ha de fer una forçada enorme.

Dona galana que, escampant els cossos morts i nus per les sitges dels voltants, dubta de l’amor dels centaures pels excrements.

Dona que vomita experimentalment.

Dona que ja ha matat tots els seus fills mascles.

Dona que té molta cura dels objectes que porta a la boca.

Dona que dissenya instruments d’execució.

Dona de condició vegetal, fredament lasciviosa, embetumada de merda. Periquitos.

Dona que visita acuradament malalts.

Dona que escriu a una velocitat vertiginosa.

Dona que no té permís per vendre els seus excrements.

Dona que té pànic de ser estalonada per un cotxet petitó.

Dona que, a les solemnitats, fa carnalitats amb bèsties. Dos cocarrois.

Dona captivada per anuscopis.

Dona que decanta objectes que pertanyen a les aus. Eh!

Dona extraordinàriament desnerida.

Dona que té una llengua que no li cap dins la boca.

Dona que, essent polleta, va boixar molt abans de tenir la regla. Passa res!

Dona que sent un gran dolor al pas del bol alimentari.

Dona que expel·leix orina inflamable.

Dona amb dos llombrígols.

Dona amb malaltia poc greu, al moll dels ossos, encomanada per astors. Astors.

Dona amb ulls de basilisc capaç de treure per la boca vísceres subjacents. Turgescents. Alguns òpals.

Dona greument turmentada a pessics de monja.

Dona que malgrat estar infestada de tènies renova les malures dels ratolins més susceptibles.

Dona amb molt de pèl allà on normalment no n’hi ha.

Dona que trepitja totes les merdes que veu pel carrer a consciència.

Dona que esclafa un infant.

Dona donada a les dones inclusivament.

Dona enamorada d’una altra puta.

Dona que fa xisclar el porc collint-lo pels testicles alternativament.

Dona escandalosa.

Dona que va donar la seva sang persuadida per un falsari que hauria de ser punit.

Dona que amolla merda, a la descosida, damunt el mapa cerebral del notari.

Dona que pensava orinar.

Dona que s’exhibeix dins un bar de gats.

Dona òpticament activa bavant per un xitxarel·lo xaman.

Dona que abans d’acollir pardals amida els testicles corresponents amb un peu de rei.

Dona que no dona importància a la cabra.

Dona homenenca, no obstant ubèrrima.

Dona dubtosa àdhuc carronyaire.

Dona, resistent a la cocció, que la duu dels homes i dels gegants.

Dona que dedica massa temps a cagar, malgrat els sentinelles.

Dona amb inconvenients.

Dona, a punt d’escuixar-se, acusada de bascoiberisme.

Dona que excita una bèstia.

Dona que, rebutjada tota pitança, augmenta la capacitat olfactiva dels canets faldillers. Canets.

Dona que, a força de rems, dins aigües prèvies, aconsegueix la sang d’una hidra per emmetzinar el notari. 1.000 sucres. 1.000 bacinets.

Dona que malgrat tenir un ull de cada color, té un ocell de cada color, i costums nocturns.

Dona sense bossa que no té l’art de descobrir l’existència d´aigua.

Dona que estossina nins hipercinètics, urticants o no.

Dona que sols es relaciona amb homes que la tenen petitíssima, o no en tenen.

Dona que pertany al club de la ronya.

Dona ardent que freqüenta tavernes.

Dona que, muller de taverner, ostenta una taxa d’humitat perfectament il·legal.

Dona que per un vincle ocasional fa, en públic, una merda sublim.

Dona convidada a una fesolada.

Dona, en forma onomatopeica, consolant-se amb instruments de vent.

Dona que ha sofert un tort greu a causa d’una llei moral ridícula.

Dona que permet que li caguin dins una orella (una de sola).

Dona que associa el seu greu vaginisme amb la caca de les orelles.

Dona que augmenta de diàmetre en acabar el cens.

Dona que fa poc que ha parit bessons, rememora l’emprenyador divinitzat, intentant fer angles acutangles amb els dits de les mans.

Dona que ha escrit anònims contra la Verge Maria. Tu que malgrat ser dona, etc.

Dona en situació anòmala deguda a una vulvitis fenomenològica, i al creixement de les seves parpelles de forma contínua, i…

Dona amb llenguatge no articulat lacerada amb llengüetes de coure.

Dona que pixant amb sonda entra en un estat de pèrdua de consciència d’ella mateixa, i del món al qual estava a punt d’entrar.

Dona donada al vici de la gola. Periquitos.

Dona luxuriosa que domina els esfínters. Duspatalín.

Dona que, sense contemplacions, dedica molt poc temps a cagar.

Dona desolada per ser contínuament deshabitada.

Dona que fa ecs a la ceba bullida.

Dona de bromes.

Dona amb massa ganglis que no accepta regals. Bostik.

Dona que sols pot fer còpules amb emprenyadors torts.

Dona lapidada amb diamants.

Dona que es treu els nervis imperfectament.

Dona que roba la roba estesa als veïnats.

Dona que, assolint eixir ja d’una masmorra, tira flastomies contra Sant Josep Obrer.

Dona acusada de la venda d’entranyes d’infants.

Dona que per una malaltia de papagais està entrant en un estat de l’esperit en què hom parla sense saber el que es diu.

Dona que ven els seus excrements amb abundants musclos.

Dona que divideix els continents durant l’any de 6 dies i 36 mesos.

Dona acusada d’esclatar els dídims del notari, a martellades, amb engany i traïdoria.

Dona recordant quan era núbil, com frisava per a poder vendre els seus excrements!

Dona endimoniada que perd el remuc quan un cavall no ferrat li passa suaument la llengua per la vulva.

Dona que cura la paüra d’un pigall a atansar-se a dones menstruants.

Dona que va curtíssima.

Dona que somriu.

Dona que examina la vulva d’altres dones i n’extreu conclusions precises sobre processos dissolvents.

Dona que va amb molta freqüència a l’oficina d’objectes perduts.

Dona de transició que no permet l’emmetzinament de l’aigua per a la captura de peixos. Betum per a les aus!

Dona que té la seva gran cotorra infestada de fongs benèvols (amb el beneplàcit de periquitos variables).

Dona que per problemes congènits menstrua per l’anus. Periquitos orinals!

Dona trobada morta damunt una moixernera amb falsos carlets foscos.

Dona que destarota les mesures per a grans.

Dona que, assolit un grau de sutzura extrem, perd l’interès per la brutícia, i pren una escarada per desratitzar definitivament Cabrera.

Dona, falsament tenguda per bleda, xopa de mirades. Zock!

Dona que conta, fil per randa, com estovà el seu espòs notari.

Dona fascinada per un facinerós amb facomes.

Dona amb funcions d’estat sense definir. Paracentesi.

Dona bus.

Dona que no es veu.

Dona que critica Llàtzer quan surt del sepulcre fent insinuacions autoeròtiques.

Dona que, a un tondo prerenaixentista, es vista renyant Llàtzer fent marranades.

Dona que es masturba mentre mena el seu cotxet. Petits polls.

Dona que vicia un periquito a garrotades.

Dona que per efecte de l’àcid hipotètic aconsegueix un èxtasi molt perllongat. Pot ser massa perllongat. Periquitos.

Dona massa primmirada amb la seva cotorra.

Dona molt escotada.

Dona que aixafa el cap del seu marit contra un obi. Socarrem, però ben socarrat el porc!

Dona que estrafà el güell de la truja de manera aborronadora. Socarrem, però ben socarrat el porc!

Dona que a matances, a part de matar el porc, enforquilla el seu marit. Socarrem, però ben socarrat el porc!

Dona que afaiçona la seva pròpia filla per a ser puta. No m’ho crec!

Dona amb els oronells molt desendreçats.

Dona que avisa dels seus èxtasis i, de la presència de morts, emetent un so poc acostat al de x.

Dona visitada per un íncube amb un sol bistec. 1. Dos menys un.

Dona que té cura d’abelles malferides per elefants borratxos.

Dona amb vestit incomplet que, sortint d’un ergàstul diu: us perdon a tots! Déu és orfe!

Dona amb report menstrual absolutament irregular. Cap fic.

Dona amb constants canvis de naturalesa exposada a l’obnòxia.

Dona que té l’aire condicionat de la canera a 6 °C negatius.

Dona que amolla flastomies facecioses a l’uf. No convencionals. Convencionals.

Dona que entafora cans dins congeladors horitzontals.

Dona, d’origen desconegut, que assassina cans congelant-los compulsivament.

Dona amb el crani imperfectament carbonitzat per jovenetes somnàmbules amb sostenidors d’ensomni.

Dona que dóna massatges orals a les més joves ballarines.

Dona que insisteix en el fet que tots els periquitos morts als seus films són de mort simulada.(?)

Dona molt bella, no obstant desnassada, que imita la lletra de la parricida llevant toca casta d’accents, signes de puntuació i altra carroportal.

Dona capaç de congelar, amb un gest de les celles, l’orina dels seus enemics dins llurs bufetes.

Dona bellíssima que en una becaina té el segon somni multigeneracional de periquitos orfes somiatruites.

Dona que traspassa coneixements de taurons bornis a taurons estèrils.

Dona enamorada de l’ocell concentrat.

Dona asseca-bassiots que té cura d’un nin petit fatigat. Au! Purifiquem aitals xarops!

Dona que mitjançant arguments molt seductors, aconsegueix augmentar l’autoestima d’ocells defeminats. Au! Embrutem aitals xarops!

Dona que intenta evitar una brega, a mort, entre dones sutzes. Sutzes però molt sutzes. Sutzes.

Dona que, ja d’una vegada traspassat el seu marit notari, li cuina la llengua amb tàperes, i el piu a la papillota.

Dona, amb drets passius, coneixedora de totes les onomatopeies dels cavalls. Fideus. Molts de fideus.

Dona bicalva, amb mants molars molt desgastats. A tondre!

Dona, la que ha boixat amb el bucentaure, ja en perfectes condicions per pensar, rememora l’evaporació de l’aigua. (El fet de ser dolça o salada no té importància).

Dona que, amb una càrrega elèctrica monstruosa, desseca els ulls de tot Crist que s’hi atraca.

Dona suposadament eixorca que ha parit 2 bucentaures dandis. Que bufons!

Dona que enterra en vertical, un damunt l’altre, sense bubul, els 303 morts a la batalla de tancs de Son Malferit. De llavors ençà dit Es Fossar Estret. Alguns fideus.

Dona amant de la seva dida. Prudència!

Dona que després de menar 3 hores, en direcció contrària, un tanc per la carretera, manifesta estar escorxant el moix. S’aixafaren molt de cotxes i motos i tricicles i escúters amb mants morts i ferits greus i lleus. Pocs il·lesos.

Dona esposa de tots i una nina morta. Barregem ambdós gasos!

Dona i ninetes petites amb giponets, nascudes d'altres esclaves, etc., etc., espolsant-se l’exoesquelet.

Dona que voldria no tenir mames. Ferida.

Dona amb males relacions amb la seva poma.

Dona amb el ventre desbaratat. Tites! Tites! Un isard.

Dona fermentada, poc pentinada, amb olor de mandarina i un toc de canyella. Oh! Com accepta vergues immaterials!

Dona que gaudeix de la unió sexual amb estranys particularment raquítics. Cada dia mongetes!

Dona que no se la pot deixar sortir al carrer d’aquesta manera.

Dona abusada, definible amb sabates ferrades. Cigarretes pleonàstiques egípcies a part.

Dona, tant lúcida com dement, redimint sants coptes amb més freqüència de l’habitual.

Dona redemptora de Maria Egipciana. Amb enagos.

Dona peix més dolça que una tocada de mames.

Dona que, fins i tot estant greument oxidada, neteja la brossa cerebral d’alguns.

Dona que alimenta excessivament els cavalls amb partícules finíssimes. Vulvitis.

Dona, amb cos polèmic, traient grans quantitats de civada del país.

Dona finis-finis que sols sua per les cicatrius antigues.

Dona pendent amb to muscular sobrenatural. Quiquiriquic somort. Dos cotilèdons.

Dona neguitosa amb noranta-nou femme petite davant seu. Peixos ossis.

Dona miradora, flairosa de bergamota, i el mot inexistent. S’atraquen els llavis? I els nassos?

Dona que exalta un cavall sense acceptar decimals. Paràsita parasitada.

Dona nueta.

Dona ferrissa que, després de beure un litre d´àcid sulfúric, constata que no l’afecta, ni gens ni poc, la libido. Grand pixo.

Dona exobiòloga que, segons la densitat dels olis, sols parla amb llenguatge infantil mitjançant volums purs. Wolfram. 1 watt. Va a tast?

Dona frustrada per no poder ajudar a portar el combregar als malalts. Ooteca. L’entorn alterat.

Dona que ho diu tot. I els ous?

Dona correctora de torrents amb el diccionari invers dividit en dos. Heu pagat la dida?

Dona que; amb dos amants ineptes, defectuosament ossificats; treu del gep una seqüència fònica impecable.

Dona que fa orinar el pensament verbal. Tal o tal.

Dona en plena exposició del pit.

Dona, amb éssers intermediaris, tocant arpes eòliques a fi d’emmalaltir l’auditori sense variar la temperatura del llac.

Dona que extreu l’embolcall dels testicles del notari. Que no era mort? Postmortem.

Dona, de visió feble, amb la llengua de la llargada del seu propi cos amb esbirro: la digestió dels cans gelosos ja ha començat.

Dona gaudint pel conjunt de pràctiques magicomístiques lligades a la contemplació extasiada de vulves. El Mediterrani ja assecat.

Dona de vida edificant, gran coneixedora del copte, que deixa baldadet, no mort, el seu macarró de 3 grans colps de picassó al bell mig de les celles.

Dona, sense una engruna de brutícia cònica, carregada amb grans quantitats d´aigua polar molt benvinguda a la ciutat dels ogres menjatites. Foi!

Dona que estimava un insecte.

Dona que estima un insecte.

Dona que estimava tots els insectes.

Dona que estimava els insectes sense moderació.

Dona, mare de nin autòmat, deixa, per un moment, la lectura de les Sagrades Escriptures, per mostrar els seus grans avenços en supositoris. La serpent deixa de badallar.

Dona amb la llengua amb posició de repòs. Un ibis. Una cadernera. Quatre mussols. Dos passerells. Una tórtora. Cap pit-roig. Cap tudó. Cap oroneta. Cap falzia. Quaranta paparres. Cap polp.

Dona i dona, geloses patològiques, unides pel mateix somni telepàtic. (Tot i petites interferències)

Dona amb pruïja vaginal, per mantes infeccions superposades, i torticoli, ictus, gonorrea, candidosi, psoïtis, otomicosi, pituïtària ulcerada i altres, etc., roncant. Rapt Sara.

Dona que, abans de ser ajusticiada, recorr la ciutat amb un xai manyac, demanant almoina per aconseguir una immensa quantitat de cera.

Dona fent tisores amb la seva dida. Tisi. Seguiré el rastre de la bava verídica. Dues dides. Dues dides.

Dona bicèfala, dins un gas dens, amb espinacs miniaturitzats, ales no funcionals i paràlisi asimètrica; no sembla presentar, a la primera fase erosiva, grans deficiències.

Dona circumcisa per un dogal de botifarrons de carns selectes. Tampoc sembla presentar pèls mòbils al sacre.

Dona en estat semicomatós, fent semblar no haver entès el verb fractal, deixa molt mal parada l’encíclica que precedeix el ciclista. Porquim. Una simitarra.

Dona amb la cotorra entrebadada i viandes perilloses. Envides esdevinguda vídua envinagra el calamar gegant. Que vols matar l’auditori?

Dona sense pecats carnals, intentant tornar enrere l’Àfrica depredada. Serviria de res, esbaconar els cardenals menjadors de terra, a la carena ventosa de la muntanya? Un guèiser.

Dona amb aquell bossot calçasses que, per abusos sil·logístics, ingressaren dins un carçre amb tots els seus dromedaris mig asfixiats patint de bojor.

Dona amb els pits coberts per un camisó brodat de malalties de poca durada. Vint-i-tres dides a tort i a dret. Qui es quedarà el biquini?

Dona, semiesbudellada, tipa dels ases erectors actuals, proposa la protecció dels barrufets mitjançant una moral de transició pel coneixement multiplicat…

Dona que, sols dins un bassiot de metall líquid i amb sondes millorades, aconsegueix superar les supersticions i prejudicis relatius als excrements mulars. (Desconec el versicle corresponent)

Dona airosa, al mig d’una bosquina embriaga, que fent un pixo, (sense torcar-se) ofega inconscientment un aràcnid inviolable.

Dona que per protegir un patufet del sègol banyut fa tres eructes: dos de gasos cremats, un altre en fals color.

Dona mel·líflua, sense man dreta, amb jeroglífics urinaris, que convenç un déu major sense morenes, dementre duri l’atmosfera primigènia, perquè pugi a la terra per a ser sodomitzat amb el seu monyó.

Dona que no s’hi veu d’un ull, feta una pilota d’acoblament, sotja el periquito insistent. Oh! Pometa modificada. I aquell escot invers?

Dona sense confessor, aterrida per l’hivern atòmic, visualitza somnis paral·lels amb perspectiva cavallera. Sense ratolins. Sense periquitos escarxofats. Sense nanoperiquitos. Sense coques bambes.

Dona, amb una peülla dins el peveter, dispara, a despit del notari, l’espingarda per enderrocar la imatge de la seva pròpia veu.

Dona que havent lluitat aferrissadament contra la reducció de vocabulari mostra símptomes evidents de tremolor ovina severa. Vull més estany.

Dona que, mentre l’Àfrica s’a ll u n y a, crea un oceà de dunes cantores al desert de Tha. L’objectiu real era llevar-se la roba dins pobles misteriosos. Thi.

Dona estimadora d’ocells dins un paisatge de tovalloles comunes. El seu orgasme sense coit no té res a veure amb la música sacra. Minibar. O3.

Dona, xopa d’orins d’asens, dins el Clot del Peix Xot observa atentament un petròglif d’una religió caníbal al límit de la química. Aturarà la pèrdua de bosc?

Dona, arqueòloga sideral, atrapant l’òrgan d’un mascle, per foragitar, del nucli de la lluna, Clàudia i els insectes que piquen: llim d’alta qualitat per a la secreció d’idees.

Dona al punt més baix del continent amb un serpent tenaç. És la comunió un símptoma de canibalisme disfressat? Ni ous ni cries.

Dona amb el peix industrial i l’ocell antimatèric atents a la respiració de l’ou, d’esquena a femelles periquito marejant un bòvid. Pluja de mercuri.

Dona que revela errors en la taula periòdica al mateix temps que la seva femella periquito predilecte suporta requeriments ridículs. Infinits decimals.

Dona inconscient del seu atractiu mòrbid refreda els periquitos sense dimensions per monitorar les fantasies dels periquitos inferiors. Enèsima petició d’excrements tous.

Dona, per increïble que sembli; acceptada al sínode de cardenals encoprètics. Sota tots els pupitres hi ha llops menuts memoritzant versos xics amb un tall de cervell congelat.

Dona que pixa interiorment, tal qual els felins pudents: recerca del punt G infructuosa.

Dona que exigeix la repetició d’una còpula per errors intolerables.

Dona en contra de la guerra per la propietat dels ous. Gràcies a una tempesta elèctrica, i a una caguera inoportuna, ix disparat el peix sense prendre esposa. Era un peix parlant.

Dona d’estranya bellesa i puta secreta, presentant-se a combregar en roba interior. Sols respongué a preguntes no formulades. L’error fou del polp sacre.

Dona amb penis equivalent al polp universal.

Per l’estómac transparent insinua un paisatge negatiu. La incubació dels ous desatesa.

Dona, el cervell fora del cos, prop de ca l’amo En Pardal ofereix el peix pardal amb sedassos cerimonials: oportunisme extrem en direcció a la menjua. Peix pardal? Pardals!

Dona, la que congelava cans, ara dins un altre marc temporal, i després d’una breu maternitat, s’escarrassa a estotjar els meconis. Piles d’excrements com a fites.

Dona estovada, molt estovada, per penis flagel·lants amb tècniques perses. La cotorra; guarnida amb floridura negra per a la cunnilicció ritual.

Dona, amb una boca endollada a la part més intima, sense possibilitat d’orgasmes urinaris a causa d’un dèficit d’afectivitat força estovat.

Dona bussejant, a pulmó, dins un paisatge sense esponges. Atentament. Un bòvid.

Dona fent sonar alarmes falses, de forma deliberada, per amagar un ou. Era l’ou amagat a la cua del pensament.

Dona nedadora i dones nedadores i peixos místics nedadors i cries nedadores. Dins eixes aigues poc mineralitzades sobrevé una lluita de nervals. El membre cobra vida.

Dona amb estratègies de còpula amb feromones d’engany. Malgrat que l’acostament fou breu aital fembra quedà fecundada. Mamà! Vull ser puta!

Dona visitada per saures pensants. Saures que fecunden amb la pensa.

Dona, propietària de robots munyidors, al caire de la desesperació: la palp, a les fosques, per enèsima vegada, sense trobar-li la figa.

Dona, la que empraren el seu cervell al sínode cardenalici, constata delitosa, que a part de la llengua bífida fa pixos perfectament bífids.

Dona, mestressa del camuflatge, la fenedura pitral de la qual no passa desapercebuda al sínode, en la disjuntiva de la infantesa expandida o, una sobrassada a tall de porra.

Dona pietosa, aquella que ama el matalasser iònic per calor radiada, sols accepta l’estimulació clitorídia o anal mitjançant nassos. Ama, aquesta dona pietosa, el matalasser iònic per calor radiada?

Dona, per una associació fortuïta de fideus, generalment acompanyada d’un badall, té cura d’un altar on han esborrat un text anterior d’una cultura àvida de papirs. Ex-crements.

Dona que enamorava pedres, colpida per un hidrometeor orsai diferent de zero. Donava mamar dos nadons mentre feia l’evacuació del ventre.

Dona un poc ravenet, de cotorra constrictora, esfínter cisalla i sina amb una nafreta. L’estat anormal de la seva veu manca de paral·lelisme d’eixos. L’amuntegament de penis segmentats és ignorat. Símbol H.

Dona arribant al nucli de la sargantana, al límit de la química, sota gasos innobles, a la dreta d’un peix perdiu, vora un déu tot suat, lluny de genets, a prop d’un desert actiu, occint un ibis. No! Clemència! Un ibis no!

Dona i al·lotetes gracioses, abillades amb petits biquinis, manejant destrament coltellets de joguina, però empastifats de bruta metzina.

Dona gaudint amb l’insecte espiritual.

Dona, la mateixa, gaudint amb un llimac molt més espiritual. I què n’hem de florir de tanta bava!

Dona amb Mariana a la font.

Dona jove que s’entrega a un ancià.

Dona amb endopenis, deslliurant permanentment formigues fusteres. Els seus rèptils llueixen collarets d’esmaragdes defectuoses? D’una mar pudent?

Dona, la llengua projectable, xuclant toxines d’una atmosfera minvada. Ja escasses basses.

Dona, passat un episodi pudent, s’entrega a la prostitució sacramental: el daltonisme entre occidores de nans no eximeix de presents de fruita i excrements.

Dona i seixanta-sis més deixant, en herència, les seves preuades buines a pietoses congregacions. Alguna de vosaltres, per anar de passeig, ha oblidat posar els collarets magnètics als dragons?

Dona mestressona i la que coneix el component secret del curri fent un intercanvi de sostenidors dactilats. La neguitosa escolalla, els ulls sortits lateralment, jutja l’ostensió de pits insuficient.

Dona, de la generació dubtosa del CO² extra que, tallant amb ganivets d’obsidiana un aire més dens que l’aigua, s’obre camí cap a la parla articulada. Em preocupa un bioport potencialment defectuós.

Dona, al cinquè dia, agredida amb un petit supositori metzinós. Al sisè dia mor de rampa groga; sense confessar. Al setè dia l’autòpsia deixa al descobert els fregalls de la seva ànima sense pus.

Dona que ofereix una neteja de penis molt acurada. Compte! La higiene de l’esperit pot mossegar les brànquies.

Dona que fa radiografies de boes obeint un senyal desconegut per a convocar tots els constructors de cons menys dos. Hal, you read me?

Dona de cabells primíssims com artèries, espurnejant d’electricitat estàtica, que d’esquena a Alaska, a despit d'una violació de secrets de sons protegits, aconsegueix crear el plàstic postindustrial.

Dona rabejant-se amb orins d’asens preparant-se per a la batussa contra el peix cuirassat. La presumpció de les aus i els insectes coreans no fou endebades.

Dona desencisada retornant a l’harem. Els collons dels penjats no eren comestibles.

Dona extremament peluda d’orelles. A despit de posseir una gran pilota de merda dins la piràmide perfecta, no li percep òrgan reproductor.

Dona roca dins una roca.

Dona i les que caminen mentre copulen, i les que tornen cegues mentre copulen, i les que estudien figueres mentre copulen, i les que van arran de parets. Suplic pagueu les despeses de cera, vi i hòsties!

Dona, la que calà foc al bigot de Nietzsche, entre onades de caguera, arriba al col·lapse mental per una quantitat menor d’espaguetis. Herodes Àtic! Que vaig massa escotada?

Dona bastant tapada amb cagarros bastant sòlids.

Torn a Eritrea amb bastantes dinamos.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

La llibertat només és al regne dels somnis

Friedich Schiller.

2n llibre:

Quins ocells estimen?

Roba al·lusiva

Si aquesta atmosfera àcida, asfixiant, té una funció difícil de capir, que no es percep, o s’ignora; em deman on s’han arribat a posar els meus llavis plens de butllofes creuades entre dos astres qualsevol. Ho he mig oblidat, intentant esmunyir-me dins les cambres de les dones, per virtut d’una herba apegalosa. Unes eren balconeres; altres no cabien dins el llit; unes altres, ferides; les que més amb pelleringues. Les catifes de pèls de camell convidaven a entrar dins algun llit amb una patata en cada mà.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

…és bastament provat la dona ésser de major dignitat e excel·lència que l’home. E moltes altres al·legacions s’hi poden fer, les quals lleixe per altre dia.

Tirant.CLXXIII

La guerra del coco des d’aeròdroms africans

Afeixugat pel pes d’un ase petit que malaveig duu a becoll. Apte? Camín fent tentines, intentant defugir els senyals de mines, i fent petits, però continus esternuts, pràcticament inaudibles. Percep, de cua d’ull, ocellots de mals averanys posats, estatuaris, expectants, damunt les figueres de moro i les marjades mig esbucades. Pens amb els calçotets oblidats, possiblement, penjats a la clau del pany, mentre albir una fumera negra estenent-se horitzontalment, mercès a la capgirolla tèrmica. Una certa coïtja als dits petits dels peus. Fongs arterials? Fongs rere el globus ocular? L’esòfag sensiblement eixamplat, percep el pols del ventre, d’aquest aset tomàtiga, al meu clatell cada vegada més feble. Les proteïnes de la meva esperma, barrejades amb saliva dejuna, ensús la seva llengua serveixen de gairebé res. Disculpau! Ja s’atraquen els saures sentimentals. Ics.

_________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Punt de massa infinit

Si, dintre d’un malson insuportable, veus el mos delitós inabastable, mentre inconscientment tens ben agafat de la mà dreta un membre considerable, no passis ànsia, posa el teu ventre escatós damunt el seu, i fregau-vos l’ànima, amb totes les vostres forces, fins a assolir una excreció en dues etapes. El continent es tombarà a l’esquerra fins a vessar el contingut de l’olfacte.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Era temps de estiu en lo qual los membres genitals més se mouen.

Faules. Isòp.66

Quins ocells estimen?

Quins ocells bramadors estimen amb un objectiu autèntic? Sols tu saps interpretar els anells dels arbres. Només tu, per goècia i mala medicina ets capaç de posar-te el capell roent, incòlume, davant En Tal dit també En Qual. El silenci és aparent. Se sent, tènue, al límit de l’audible, l’esmolet de destrals dobles, l’espurneig de les ànimes fogueres, els gargarismes dels fematers, el goig de les dones… No hi ha temps per fer farina. La tasca és reduir els continents a formes geomètriques pures. Aquests són els ocells que estimen.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Sota els fems

Què peses? L’accés als pous està assegurat? Meam i mem! Jugues dins espais simulats al límit de la reproducció humana amb els estranys peixos que ja han xuclat tots els mamífers de l’Àfrica. Com pot una llepafils com tu, capficar-se dins una mar rica d’espessa merda i alhora deixar-me la punta del gland, malgrat l’espellofada, neta com una patena? Somnàmbula retràctil! Com m’agrada tirar-te rajos de llet sobre el ventre mentre el borni del carrer entra per les retxilleres de la finestra i s´entorna cul arrere. Si ens miréssim fixament potser no ens podríem deixar de mirar mai, enganxats com a pegellides salades o semisalades. Sota els fems.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

L’infanticidi com a norma d’etiqueta

Èmesi convulsiva qui-sap-lo. És meu aquest mig pardal tallat en vertical, esflorat com un plàtan? Tenc un grau de coagulació de llet sota mínims, però no entenc que, sols per qüestions d’espai, els ancians comprin, únicament, dones escarransides lliures de sodi i escuralles. Assabentau-vos, pecs!, que elles han après a llegir les roques i els tous excrements, coneixen totes les tonades de tondre, i la saliva pudent no és obstacle per a la comunió si la llengua ja obeeix. Dues preguntes: l’encantament que hi ha dins el seu protosexe esbuca un més un testimoni de conducta reprotxable?

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Saber el dia, l’hora, el minut i el segon de la teva mort podria servir per a quelcom distint o igual a la preocupació del peix per la pluja? Si la mort és l’espera de la mort, la mort és el mos dèbil d’un paraliquitan. Crec que som un bland llimac, no èpic, que lluita entre llimacs blans per aconseguir uns gallets per llepar. Deixem la part en què el cadàver exquisit es buida totalment de sang, gota a gota rugosa, i concentrem-nos en el riure histèric, llarg i treballat, descrit amb aquella llengua notable dels perdedors de gairebé tot.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

...com jo haja oït dir als metges que a nosaltres, dones, la primera dolor nos ve és en les ungles, aprés als peus, puja als genolls e a les cuixes, e de vegades entra en lo secret, e aquí dóna gran turment e d’aquí se’ puja al cap, torba lo cervell, e d’aquí s’engendra lo mal de caure.

Tirant.CLXII

Aquell rar estiu que no vam parlar de figues

Com és possible que un moviment tan continu de llengua, en totes direccions, no provoqui greus alteracions al zigomàtic major, tan arran del precipici? La senyora tercera en sals, arrossegant a la biorxa, el seu marit setè en sals que, marejat per la xerrameca, entra en un coma prudent i passeja mentalment per les Illes Gònades del Cert, amb intents d’erecció mal dissimulats.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

… mais qu'est-ce que fait Fantomas?

Il dérange

Epitalami

Els esforços punyents per a defecar, amb/sense carboni asimètric, són endebades: el catàleg de bisbes occidentals, amb problemes de glotis, palesa tant una economia depredadora com la rentada de cervell dels infants a l’escola. El vent arreveixinat, estibat de pròtesis, punyent, es dirigeix diligent cap aquell lloc amb tantes eres, que l’obligació de cantar l’epístola punyent s’esboira. Podran tantes pometes humides suportar l’abstinència durant tots aquests segles de picor punyent i que acreix amb el cant de l’aurora punyent? De dintre teu retir el membre curosament, però un bram punyent eriça els pèls del bescoll de la concurrència. Punyent!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

…era vengut ací ab aquests altres cavallers per dansar o haver algun deport.

Tirant. CXXXI

Els cilindres afuats malmetent les llavors de codony

La bagassa repatània, sicària d’un pubilot, impertèrrita, li etziba un tret a una templa alhora que ixen brolls abundosos de licor seminal de la seva titola més aviat minsa. Pobre putot! Ja que l’havia d’occir, que mori gaudint, o que gaudeixi morint. Si tenim en compte l’addicció pels prefixos de la víctima, i les constants ingestes de medicació laxant fins que donà lloc a comentaris, no fou motiu d’entrebancs per tot allò que ÉS després d’haver-se premut. No fos cas que la concurrència en el temps de l’albercoc amb el cerebel de baix voltatge, amb una fórmula bellíssima, incloent-hi el sumatori de la primera dentició augmentat en la llunyania; ens barrejàs el bram de l’ase amb malastres imprevisibles pel Porquet Savi . Com podríem controlar les expectoracions dels malalts? L’espaordidora confusió mental dels ocells col·leccionistes? La creació de sòl? El mercuri dels peixos? La salinitat embogida de l’aigua de fer glec-glec? Els dissenyadors d’odèons? Els cilindres afuats malmetent les llavors de codony? Què?

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Digueu, ¿qui nés aquesta dama que enriqueix la mà del seu acompanyant?

Sh. R&J. Escena V

Cans faraons informant de l’origen de l’olor

El caparrot inflat pot ser que rebenti pel costat que ja batega. Sortint dels ous que té cura la mare manllevada, els dragonets es reuneixen, formant un cercle perfecte, a lloc poc sagrat. Un ventijol empudentit no és obstacle per una xerrameca de to molt greu, tot i l’escassa edat dels animalons. Les monges guerreres no estan a l’aguait, i l’acumulació de brutícia pastosa al cul de la badia (amb mantes llosques) impedeix que s’atraquin els corsers àrabs de serellet trenat. Dilaten els narius fent moviments rapidíssims d’orelles escopint, adesiara, alguna goteta de saliva com d’un metall blan no identificat. Els petits llangardaixos es cansen prest, i s´escampen pels quatre vents a esbombar la bona nova de l’origen de l’olor. I els cans faraons?

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat fosca creant records

Pens amb la prosperitat dels escorpins, l’úter transformable, i els altars portàtils. Amb aquesta vulva que amb una cama estirada i l’altra recollida s’allarga delitosament. Amb aquest mèdium mefític, que atipat de fruita, es guanya la femella fent el pallasso. Amb la secreció original de la humanitat miniaturitzada. Amb els ocells insecticides, que volant ras, amb les ales semiatrofiades, compten els escarabats tristos pel clima inestable. Som a la vora del mar sense percebre aigua. Sols veig excrements arcaics custodiats per dones no complaents.

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

No y ha al món major pèrdua ne pus dampnosa que la pèrdua del temps.

Vilena Vita Chr., c. 45

Poema prescindible

Ella es mira intensament, a punt de cruiar-lo, al mirall de cos sencer. Verifica satisfeta la turgència i l’alçada i forma dels pits; l’arèola formant un con truncat i arrodonit així com cal, tendre, sensible, amb graciosos pujolets al voltant; el ventre a punt de semblar musculós sense ser-ho; el melic arrodonit i semiprofund; els braços sinuosos; el pubis depilat com un infant, etc. Perfecte! Veig aquestes meravelles pel forat del pany, mentre anunciï al món, amb grans bels i degotant abundosa bava, que ens hem d’estrènyer un ou, que aquell estudiant de figueres és mort, que ja som un altre, que no conduesc automòbils, que visc en la indecència pública, que a voltes la llengua no fa cas, que per treure l’encantament a eixa pometa caldrà un esforç tan gran com el dels peixos quan suen, que me’n vaig a viure amb una mora, que, per seguretat, duc un tap de cava al cul. És la primera notícia que tenc d’elefants congregats arran dels altars de la innocència.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Totes les religions són, en llur pregonesa més radical, sistemes de crueltat.

Nietzcshe

Baby boom crocodilià

Després d’excrements i més excrements veig la claror de l’alba, per ordre jeràrquic, eliminant el moc que penja per la punta dels nassos de caparruts cardenals; com a premi territorial, al final d’un episodi de pudor espaordidor. Després d’excrements i més excrements entrelluc l’amnèsia col·lectiva sortint de les escletxes dels taüts infantils, amb nombrosos draps inútils per a una semiputa d’activitat intestinal anormal. Després d’una epífora, i dues ptosis, i dels errors associats, no puc assegurar, després del tercer episodi psicòtic, que l'elenc sigui complet: ejaculació automàtica, plor involuntari, ejaculació verbal, ejaculació Janssen, exempció del cagar, documentació industrial, dificultat per empassar, piu esquemàtic, suarda miraculosa, ira fisiològica, penitència cefalàlgica, excreció difusa, catarro anal, història dels incendis. Viure tossint.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Nines desaparegudes

En aital roquissar no vam tenir esment del cens del linx. En aital roquerar la joveneta que destenyia, per un aliatge dubtós, amb fragments amb olor de vent, veié espaordida, la batalla d’helicòpters on morí socarrat el seu marit masturbador d’èquids. No vull semblar alarmista, però veig venir aquell plom, el gran cagador intentant capgirar la diferència entre números en majúscules o minúscules. Entre tocaments i un excés de tocaments. D’a.

____________________________________________________________________________________

Et surt? Fa Tap? Fa mal?

En la prevenció de l’embriaguesa pública i dels carronyaires hem arribat a una mar sols amb dos peixos.

____________________________________________________________________________________

Aversió al tacte

Es pot fer tanta via portant un ciri d’aitals dimensions dins un món marginal, on fan gala de menysprear els circumcidats cirròtics? Tu portes llet meva dins el cos, alguna glopadeta degotant encara! Delerós de mamelles, dins indrets frescals no martiritz el desig concupiscible, ans al contrari, en matèria d’enfonys, el lubricatiu és important. Si en pogués fer adquisició portaria la dona més híspida a l’hipolímnion del món, però visc en la inòpia, gairebé tot el dia guardant someres per un elemental principi d’equidistància.

____________________________________________________________________________________

Ens devoram mútuament

En aquest estratagema no hi ha peix de prémer que pugui destriar el meu doble per als actes oficials, es limita, endebades, a enllepolir la femella amb joiells exquisits, durant els dos minuts diaris de llum solar. Comprenc la seva dissort, però que tendrà barra de furtar el carcaix del cranc arquer per bescanviar-lo amb estampetes de sants de l’ocell col·leccionista? Deix de banda aquesta moixiganga, per enlluernar-me amb les tonalitats iridescents de la teva ànima, el seu sèu, les petites erosions, la part elèctrica, la meravellosa xarxa de circuits, les fines arestes… Abans que continuem vull que vegis com ha quedat la meva pobra perdiu després que fos colpida per un llamp interior.

____________________________________________________________________________________

Un onchopristis.

Un nothronychus.

Un sarcosuchus.

Dos saurofaganaxs

Una soprano dorment, sense incongruències anals; projecta el seu pit espaterrant, agosaradament escotat, en direcció sud sud-est alhora que la cama esquerra enguixada; obre la boca, no excessivament enorme, estirant la seva llengua notable, no plana, sinó de secció perfectament cilíndrica, no forcada, força llarga, però sense semblar d’egua, talment la serpent reial que adonant-se que la serp comuna que està ingurgitant és massa grossa pel seu gavatx, o percep un perill, la regurgita íntegre; i ja sortida de la boca, superats els obstacles dentals, s’escolten alats sons admirables per la seva modulació hialina, la seva discontinuïtat seca, sense doble eco ni doble eco ni doble eco. Quin goig! Ja prou descrits anteriorment: regalims de sang mensual cuixes avall. (No ho descriuré detalladament, ho deix per més envant, ara no em lleu). Després d’una ingesta tal d’aire em deman si farà al final de l’ària un pet o dos, o varis? Per què necessita tapar-se les orelles mentre bela? Per què els oïdors han plegat íntegrament, acomodadors inclosos? Mentrimentres faig mamballetes ígnies, certific que, sols quedam jo i un rat encuriosit per aital torrent desbridat de veu, traient el musell bigotut per un foradet.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

...com sabuda cosa és que tot l’esforç de les dones és en la llengua. Tirant. LVI

On?

Qui? Sí, aquell l’halitosi del qual, sembla el paradigma d'una arma ofensiva millorada. Em sap greu dir-ho, ja que el veneres, però el malavidós tendral aprofitant que ara sols puc respirar d’assegut, ha anat al cagatori, d'amagatotis, el de l’esquerra de l’ossera, per esplomar de forma roïna, Sant Roc gloriós!, aquell ocell que ningú més sabia les ganes infinites que tenia d’enraonar.

____________________________________________________________________________________

…los altres per veure les galants dones estaven torbats.

Tirant LXIV

Les noies en ser ferides

El retorn de l’oiós seguici fóra malavinent, si no fos perquè les noies en ser ferides, principalment als anys més jovenívols, eviten els corriols fressats dels qui traginen treballosament relíquies de sants. Veniu a la meva barraca, el crim no coneix obstacles, i compartirem el mateix cilici, sense comerç íntim, però amb espardenyes de veta. Em reca una traïdoria tan lletja: em guardaven el cavall i me’l tornen sense senyals. Les noies en ser ferides.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Aprés, senyor, que lo cavaller vençut fon guarit, mès-se a frare en un monestir de l’observança de Sant Francesc.

Tirant. LXXXIV

Paraules ultratjoses

Aquesta fadrineta que detura les mirades, aquesta mateixa que, amb una ascona emmetzinada amb una herba secreta, em deturava d’entrar al seu llit, ha deslliurat un infant: era mort però semblava ferit.

Aquesta donota, que pels badius, treu un fumall infame, aquesta mateixa que, intenta entaforar-me, per la boca, un llibant enquitranat, i que jo li dic: tu que ets teratòloga. Com pots ignorar aquest alcatràs embullós i preferir l’altre babaluet esgarrat quan pots, malsofrida com ets, fer la traveta a un nin qualsevol, no vacunat?

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Un dia sense ballar, és un dia perdut.

Friedrich Nietsche

Mosseta fregint ous de lloca

T’agradaria que et ficassin un ham per la boca i t’arrosseguessin amb força? El peix flastomant munta la pollastra, sense gota de son, a l’atropellada, i escardant de llet embulla tant de fil que, ni una pastanaga com ell, no se’n pot avenir.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Tira set salivades dins un plat perquè responguessen per ella com son pare la cridaria.

Alcover. Na Blancaflor

Una caixeta del comú d’un ase estormeiat

Per unes costelles de ca eivissenc sofregides, el bardaix ínfim, i per l’amor cular que li té, a prop de la Porta Plegadissa, sermoneja fal·laçment una fembra inhonesta, que no feia vida casta, i posava en perill l’ordre públic. En edat de deu anys aprengué la positura de pecar amb dones errades, i homes bordellers. Destravada de llengua, i tota mudada, quan no l’hi agradava el frit, feia un corriment semàntic de l’amor venal. Podria jo, descordar-li les vetes del davantal?

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

…e era per ella contínuament mirat e vist.

Curial

Dies tristos de llimacs

Si hem de ser immortals que sia com com com la lírica que se sent soldant l´orella al teu ventre teb, com el pèl moixí de les adolescents de frisança. Una fal·lera per les agranadures dels teus llavis menors m’excita tant com els assotaments públics d’adúlteres, amb fam oculta. Si hem de ser immortals que sia amb la cadernera que em fa companyia els dies tristos de llimacs.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

--Senyor—dix Tirant--, hui tot lo dia tinc gran dolor de ventrell.

Tirant. CXXXI

On nies? Tens un far? Bufona! Lleument, albir una jove mulata ferida de moltes i lletges nafres furgant entre la catifa de cossos surant morts d’altres mulates, mentre a sobre, fent cercles molt tancats, hi cuegen cans extrems intentant llepar-se el cul amb energia extrema, per a facilitar el transport d’excrements de qualitat cap a l’Àfrica extrema amb formigues cegues i altres astres moridors extrems. La lluna ens va deixant. Extrema? Bufona! Bufona tu no ella.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

La consciència és un tret mental força innatural, imposat a l’home per la cultura.

Bronislaw Malinowski

Sexe i repressió en les societats primitives

Em feia por el pressentiment de què la divisió dels ous, et pogués afectar tant com per, per costums feréstecs, per perversos prejudicis, per percaceries discutibles, per un error de peralt, la gent sortia disparada esflorant-se el cap contra les murades de granit H. Em vaig repenjar a la cantonada com una puta cantonera, i des d’aquell lloc de brutícia humida, dins una ocurrència cíclica, en presència de moltíssima orina, em vaig treure el feix de circuits del baix ventre. Estava decidit: per aconseguir emfasitzar l’adjectiu d’aquella (PM) puta malèfica, caldria prendre el bobiot cap al boc emissari i llevar un poc d’herba, prop del terral on manllevam argila, i amb robeta de nadó, provocar una pluja d’aeròlits, que totes les núvies bàmboles patiren.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

La consciència és un tret mental força innatural, imposat a l’home per la cultura.

Bronislaw Malinowski

Sexe i repressió en les societats primitives

Record el temps de masturbació massiva, en què calia portar les sabates molt estretes, i l’esperança d’una afollació de gallinàcies, sense renou, era pràcticament impossible. L’olor de les dones es percebia a cinquanta metres (m) de distància, i enyorant una mare, i sortit de polleguera afollí una egua, sense voler, tallant-li els pits, en un joc massa perillós. Era l’edat del pollastre ginjoler i per més prémer que premés el meteor igni no eixia. Tornava a casa mort de son, fent esses, somniant amb una vida eterna amb interès culinari quan em surt al pas un conillet articulat i em demostra, a part que cal aprofitar tota mena d’excrements, que la continuïtat, d´eixa cadernera damunt una branca tan prima i jo, passa per l’optimització del vidre mòlt per a les pilotes de metzines. Port els bombatxos a prova d’absorció de fotons!

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Quaranta camisetes

Si els cotxes són l’extensió dels penis, a la primera fase erosiva, ja quan la seducció s’ha acomplert i comença la còpula, pensant amb paraules o sense, aquest encontre tàctil pot tenir diferents peduncles: un ancià, notable pel seu pardal canonitzat, fent la guitza a la seva muller de sudoració verinosa; l’intent indecorós de tocaments a un mort fresquet i la pèrdua de consciència d’aquesta llengua tan àgil que entabana. Demostrat a bastament el fred subjectiu, ella obeeix amb males retranques ferm.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

E lo collar era tot d’esses redones, e per ço com en tot l’ABC no trobarem lletra, una per una, de major auctoritat e perfecció que puga significar més altes coses que aquesta lletra S.

Tirant XCVII

La mare torna carregada de marisc i un trasto oblong

Tot el matí enfarinant peix ran de fogons. Après, dins el rebost, document, amb cura, tots els ocells mals de veure a causa de la ficció inoculada per una monja a sou del primer matalasser. Segueix traient, de la carabassa, deixalles dels pares, dels parents, dels amics, dels mestres, dels confessors, dels més vius que els altres, dels set-ciències, dels polítics vegans, dels filòsofs torrapipes, dels científics escuradents, dels escriptors lluminàries, de tots els matalassers, del que, amb les celles empolsegades, ven a domicili, burballes i encenalls. Amb aital escurada cerebral a mitges, intent, amb mòmies d’infants, processar aquestes dues sines reals.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Ja has fet pixo? He fet pixo i caca. Llàstima!, però podem berenar xano-xano, amb un poc de vi tebi, i després anar al Torrent Gros on caguen dones molt formoses mantenint converses secretes. Una tal fenomenologia rebutjada per un petit defecte al cul, per llei de mar, els impedeix, pudoroses, acaronar-se el llombrígol comú, abans de la toaleta, on hi ha dos peixos morts.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

D’on surten els bolquers?

El porter de cine, creient que podria perdre l’amor de la seva esposa, incrèdul, però horroritzat, la somnia de despert, caminant a la biorxa, pel pedregar, abric de pell de somera amb reforços reblats al coll, calçat sols d’un peu, la nàpia amb barbs, la bragueta oberta amb un petit pelleringo penjant; aparta la no neta escudella de sopes d’all, i després de llançar una saliva en terra, exhibeix tristament, tres bolquers de forma molla. El contingut d’ells se suposa. No per la fillastra. Es llancen els mocs per deixar palesa una enemistat mútua.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Dona’m, si et plau, el teu plectre

Cap tocava amb plectre. Des que al país civilitzat?, la polleta, a causa d'un fart de bolets, triangula objectes remots. Des que he vist el teu vestit embastat, bàlsam per als dits metalls, cap polleta no toca amb plectre.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Darrere un doi hi ha un altre

ou

o també:

Jove a un indret on es prenen banys.

Finalment els ous ja han arribat. Tant de temps patint esmussament de dents que ja no podia distingir l’extra-infant de l’extra-infant. Em limitava, els dies de ventada, amb gnoms projectats per totes parts, a soterrar la part més valuosa dels excrements, a la cima del puig més alt menys un. Però els ous ja han arribat.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Triomfa la necessitat sobre l’elegància. ( - ) Per una implosió sobtada el meu cervell ha quedat reduït a la mida d’una nou. No passeu ànsia! 7plau, allet una criatura que no és meva, per error, i quin goig, veure-li les roses de les galtes, amb aquests

biberons amb ous d’insectes de la primera atmosfera. Crancs com a formigues s’embarquen en el pelegrinatge criminós que conduirà a la fi del món per la mancança del peix modern. Jo continuu;

impertèrrit,

impàvid,

impassible,

immutable,

flegmàtic,

tranquil,

serè,

incommovible,

invariable,

immutable,

permanent,

fix,

ferm,

estable;

alletant aquesta nineta amb llet i ous de la primera atmosfera.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Sols les femelles en tenen

Sols les femelles en tenen. Reconeixen l’entorn amb l’habilitat dels peixos moderns, i si hi ha dubte consulten amb petits cocodrils ineficaços, quina és l’illa amb els arbres del xiclet més ufanosos, quin fregall de l’ànima no perjudicarà la higiene de l’esperit més obtús. Sols les femelles en tenen.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Quan era al·lot merdà no pensava amb deserts més antics que el nostre, no coneixia el velcro ni la Mar de Tetis, però si davall una pedra trobava un niu de someretes (Oniscus murarius), i previsiblement, alguna d’elles es cabdellava formant una bola al palmell de la mà, el cosí del fred, sense boca ni intestí, em permetia llançar-me, de cap, des de la teulada dins el pou. Oh! Quan era al·lot merdà!

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Sou en peix

Na Sofrony, aquesta geganta gasosa, aquesta sí que recicla tots els seus excrements, malgrat la vigilància seminal a què és sotmesa. Mira, doncs, que la teva excreció difusa, per un catarro anal mal curat, no sigui obstacle perquè l’ésser primordial, debilitat pel consum abusiu d’un tubercle, pugui arribar al teu tàlem, amb el seu enorme membre però, escassament funcional. Tira tots els mobles per la finestra: hi ha moltes formes de ser puta. O, ho diré clar. Vols que jo sia la teva puta recurrent? El sou en peix.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

I que és estat? I que ha de ser estat? Que després d’aconseguir una quantitat de caspa prodigiosa, dins la pica d’aigua beneita on hi havia aneguets grocs amb mecanismes de corda estimí un silur, amb molt de risc des del punt de vista de la decència, Però el més preciós fou quan, amb pocs carros, aquell rufià primcernut, per una fòbia coital, malgrat que les proves documentals siguin escasses, abocà el contingut del seny, muny qui muny, dins el vàter d’una que s’havia agradat d’ell. El seu petar de riure fou tallat en sec quan la mestressa dels carros el començà a tallar a llenques. Mants carros.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Llet condensada caducada

En tant que hem de tenir del cert; un moment, torca’t la merda; que una femta excretada fora d'hora etc. Mentre i mentrimentres el picatatxes, no jo, que comprèn 7 famílies se l’emporten al cadafal i, davant la imatge de la seva pròpia veu, es desinfla, i així i tot, exposa una merda, en forma d’ensaïmada, de gran qualitat. En contrapartida, en haver acabat sense torcar-se, sol·licita ser llançat amb una espingarda a indret i lloc d’animals feréstecs. Aspriu.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

L’antena de Bha

Afluixar el ventre i examinar-ne un bon tros és colpidor, i més si a aürts de pixa semierecta puc maçolar-te el ventre i tota la regata tota. Al clotet del teu llombrígol quedaran unes gotes d’una llet que, fins al dia assenyalat en què el poema xifrat de la pàgina d’octubre, reveli que la noia que es banyava a la font, me l’enduguí on la terra es sacseja, i al pas d’un astre, la tendral, es féu escàpola. No per molt de temps: els seus mugrons sintonitzen l’antena de Bha.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Lloc excusat

T’he vist com et tapaves la poma amb una sola mà. Encara portaves adherides al clatell, dues mossetes, cara de pomes agres, amb intencions de prendre el baf d’unes terres argiloses i empastifar-se de l’excrement de la daina. Baldament fos amb vestit de bany, la música hipnòtica, que alleuja la tos, faria l’efecte dels olis purs a eixos minerals trobats a lloc excusat.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Pardals! Que ja t’has tornat a beure l’aigua de l´escurada. Tant se val. Tu talla el bròquil, jo prepararé el sofregit. Afegiré el licor seminal en un moment. Estàs molt atractiva amb aquesta retranca caiguda. Com enyorava pentinar-te amb pinta tan espessa!, i ja que ets d’una estirp de dones no castes aquest plat de sípies serà el punt inicial del nostre compromís d’arreplegar castori, sense moderació, entre el segon i el tercer peix modern.

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Síntesi d’enzims protocol·lària

Aquesta ciutat meva no és per als sastres de casulles pestilents. No és per als sastres de casulles fetoroses. Els seus membres resten encarcarats en la posició 113. Així queden a disposició de qualsevol excés per part d’altres sastres de casulles ja desodoritzats. Si fos possible, jo els posaria davall aquell arbre, a les branques del qual s’estan milers d’ocells, amb una piuladissa eixordadora, esperant la síntesi d’enzims del ceroferari mengo.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Mira! ... Quin ventre tant desequilibrant per a un lladre de carteres. La impudicícia del teu caràcter per un fembrer femataire, no conformat amb menges simples, pot fer arribar al suïcidi accidental a un viciat de cocou… Foi! Ja dorms?

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Diamants

Quina polleta, empesa per una alta productivitat onírica, es llançaria a una fuita psíquica amb les dues seves germanes majors, vertaders exemplars de paciència, atacades de malalties consumptives, al quest dels espermatozoides foragitats fora de l’esperma, reclamant drets ancestrals. Molt millor fora llançar-se a la composició de música interna, audible sols per auscultació, amb fonendoscopis de Littman. Les millores serien un augment considerable de la llargada de les llengües, la possibilitat d’aprofitar productes inerts per a l’alimentació humana, la nictúria disminuïda, els càlculs lacrimals farcits de diamants microscòpics.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Gestió de faldes

Quina gràcia delicada i exclusiva, la forma que tens de baixar-te les calcetes sense aixecar la falda, fent alhora un lleuger moviment de barca. Tota una lliço de gestió de minifaldilles! L’aire un poc més fresquet es nota al calze com aquest escarrufament que tens quan lleves l’ham del peix que cueteja expirant. Asseguda al moll, amb la canya enmig de les cuixes, sentint la tebior del ciment al cul i les anques, em dius d’aquella pel·lícula de romans en què les màrtirs, al circ, eren perforades per feixugues llances tremoloses un poc abans d’arribar a la línia de la llibertat. Totes semblaven que morien a l’acte, però una quedava extasiada mirant-se la punta piramidal del bronze estriat de l’atzagaia sortint de la sina esqueixada. La seva cara espantada, incrèdula, perplexa, fou la iniciació al sexe de molts d’al·lots pucers. De polletes també.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Loquacitat sexual

Allò meu oblong no fou acceptat com a probable per la indústria dels entendridors de carn, fet i fet que els enzims artificials poden accelerar les reaccions químiques de tal forma que cada dia tenguem uns excrements de més baixa qualitat. Avui mateix, fent-me la toaleta anal he trobat trossets o pinyols sencers de panses de Corint. És una femta acceptable, però que podria millorar tant com la loquacitat sexual dels matrimonis de bessons entre bessons. Els gaudis de les dones llurs els semblaran molt estranys, tant com la cremor de l’oís de ca mè, un ca molt formós sense sang a les venes, que per gelosia patològica, es purga contínuament. Si retirant el membre arriba a veure sang a l’esperma degotant de la fufa, enfolleix a tal punt que en un desfici de picor, amb caiguda total del membre, ja no recorda si és batiat o no. Allò meu oblong no fou acceptat com a probable per la indústria dels entendridors de carn.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Loquacitat passiva

Malguany! Allò meu oblong no fou acceptat com a probable per la indústria dels menjars per a cans disglòsics. No queda més remei, i no és un drama culinari, que amb un pala de matar mosques et colpegi suament; no!, amb fermesa, aquest mugró invers fins que la teva loquacitat de colors tènues desvetlli aquesta lascívia mental desfermada, que per una equivocació doble, no arriba a sortir mai del llit nuvial. 7plau, per un moment, no remenis tant el cul, sent una remor no llunyana. Algú sotja la casa. La llet d´ocells, en companyia d´estranys a una distància prudencial, és més delitosa.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Recent mil cotorres fosques i embossades! Allò meu oblong no fou acceptat com a probable per ningú desconegut/conegut. Si d’un concúbit transitori se segueix un prenyat de fantasia, el nou nat, per les pítimes dels pares, segons valuosos escrits mèdics, podria, per un sistema econòmic del psiquisme, esgargamellar-se desesperadament a les seves profunditats mentals per acabar en l'expulsió de quelcom. No parl dels oftalmòlits, tan valuosos segons alguns escrits mèdics, per deixar de percebre pudor contínuament. Parl, sense escarnir, d’aquella sobrecàrrega greixosa, que segons valuosos escrits mèdics, brunzeix entre dos rengles de pestanyes. Segons valuosos escrits mèdics. Desfosforem!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Desfosforem

El mardà i ocells de guerra em porten, parlant un quasidialecte, a l’espinar on dones intranquil·les, amb identitat confusa, et conviden a tocaments de pitrera més enllà de l’imaginable. Xiulets primordials amb massa esdrúixoles no impedeixen que mostri el meu agraïment amb importants quantitats de dentifrici. El mardà em fa avinent les desferres dels marits.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Les formigues cegues, zeloses de l’aigua d’enamorament, tit-tit, per sospites, sols exsuden a les nits per una fístula tremolosa. Respecte al pa i a la mosca del nas els jutipiris no aturen la mosca d’ase de mocar-se amb la mànega. Respecte a la mosca d’ase Maciana no distingeix el gruix. Respecte a la mosca de l’escrot les soques més infeccioses són matèria freda pels faraons ballarins. Respecte a la mosca d’ase diré que el seu cervell ha patit si no fos perquè les formigues cegues guarden l’aigua d’enamorament.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Munyir les camelles no és feina pels temorencs del gep dels astres. L’arbre de dormir ombreja la pell d’estruç mentre jo mossec el buit per entrebancar la captura de peixos dorments. A hora incogitada vaig a la cabana del sortiller. He estat cocejat, amb les dues potes, per una mula al tercer conat infructuós de copulació. Des del segle XV que no plou.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Esport d’inèrcia

L’ocell minúscul i l’ocell microscòpic, i l’ocell petitet, i l’ocell buderol, i l’ocell cagacalces, i l’ocell breu, i l’ocell freqüent, i l’ocell budeca, en un estat de sobrefusió, per una dosi excessiva de sucre, i un gen rar, no són uns autèntics peixos. On la sal es concentra, per una informació inexacta, cerquen dins l’erg la cornamenta espatulada de l’oli que frig. Per a la majoria d’humanoides són relíquies secundàries.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Descorda’t un botó més

L’activitat complexa d’un cervell inexistent de bogamarí, a lloc de llot excrementós, és un comportament escassament estudiat, però si observàssiu amb amor i deteniment, millor, amb veneració, el seu orifici excretor, podríeu veure, al pic de l’estiu, a les 03:00 pm, els seus danys a l’artèria aorta per la muda del banyam, el seu flirt inevitable amb polps escassos, la martellada al nas de Jesús de Natzaret (en efígie). Un botó més 7plau.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

La psicologia dels peixos, pels homínids implicats en l’alliberament d’esperma tòxic, és l’aprenentatge de la mateixa psicologia dels peixos i la seva comèdia a l’hora de triar parella. Tenen amants esclaves, i busquen amb desfici, el principi actiu dels falsos genitals, pessigant-se la llengua amb un talla ungles esmussat. Eixa llengua turmentada serà una crida d’advertència per l’hàbit migratori del protococodril: una merevellosa deposició sense cap necessitat de torcar-se el cul. Sé que has estat condemnada per amagar aliments, no passis ànsia: jo també, a la Mallorca feudal, obnubilat per la cultura del cagarro pedrenc, ensinistrava osses sense remordiments.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Dieta carronyera, no caníbal, caníbal, no caníbal

Quan una dona, nua, s’eixarranca, amb els peus darrere el cap, i amb les mans s’obre la vulva i mostra els dos llavis desplegats com una papallona, l’interior de la vagina, el meat urinari, i fa moviments lasciviosos; no és com un home quan s’eixarranca mostrant els ous penjants, amb l’altre penjoll, i l’anus pelut ben estirat fent moviments lasciviosos. Quan una dona, nua, s´eixarranca mostra l’interior del seu cos, l’interior del seu cor, del seu pàncrees, mostra l’interior de la seva ànima, vísceres rosades que s’alimenten de congèneres.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Dieta carronyera II

Quan l’examinador d’excrements, després d’escorcollar tones d’excrements cada dia, fart d’escorcollar tones d'excrements cada dia, convida l’escarabat merder, amb un petit present d’ultra excrements i mitjançant inverses petjades superposades, ensenya a evitar els homes, i evangelitza les femelles disposades a copular en bé de l’animal que no sua. Aquesta bèstia que no menja, però creix durant tota la seva vida, i tal com raja, deixa pocs excrements per mor d’una digestió gairebé inexistent. Tal com raja: li tallaré, amb el seu permís, un bocí d’orella, per a la plebs.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Fins que no fresquegi no puc, per embolics complexos, revelar la identitat de la mòmia. Els músculs ejaculadors perfectament visibles, les dents incòlumes menys una, ehem! La cara mostrant els senyals d’una mort atroç. La sagrada portadora de la dent que manca podria ser l’assassina passiva de ics. Cal tenir en compte que la desaparició del cap suposaria seriosos problemes d’abastiment per l’ocell que sol defeca en terra, mai de la vida en mar. Que en una etapa propera a la percepció, cosa que també ocorr amb les mòmies dels polps, dansa nerviosament amb trastorns cognitius mitjans. Mam de dues dides diferents. És broma, aquest és un altre: la mòmia som jo.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Dues dides diferents

Fins que el sàtir, alliberant ions, no aconseguí mamar de dues dides, d’aquelles que s’arrabassen elles mateixes els queixals, la seva fal·lera pels paràsits de les dones en trencar el vot de virginitat, el feu sentir horroritzat en veure una rosseta entrant dins una església amb 3 cans peluts. Per davall cua i cap cli diposità, com a desagreujament, una ampolleta d’alcohol de melissa, avui en desús, als peus de la creu. 7 anys després, morí aquí mateix, rebentat, ètic, havent estimat una vídua, amb una manca completa de set, una manca completa de dits, una manca completa de nap, una manca completa de picor interior, una manca completa de budells, una manca completa de vèrtoles, una manca completa de quim. Però havia mamat de dues dides alhora: llavors va saber que era tastar coses dolces… I els excrements? Quins excrements? Foi! Els excrements.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Bolets ÷

Hem vist, malgrat el seu fetge explosiu, com el gegant comú que guarda l’hort, empaita, amb audàcia, un brau per encular-lo, i vessar una llavor roent dintre ell. Així l’amo de la possesió s’entretén. I pot ser, per una remor vaga, que dreça l’orellam, i prenent una enorme destral la llança, encertadament, contra una closca amb crosteretes d’un que cercava bolets a les faldes de la cuinera.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

4 deposicions diàries

Jo anava molt aviat, sense posar esment, a la vida petita, als pedrolins del carrer, als insectes insectes, a allò que put un poc, a allò que put bastant, a un branquilló a la vorera, a una llosca tacada de pintallavis, a un misto totalment consumit, a les pells de plàtan, a l’embolcall d’un caramel. Anava tan aviat que no veia les arrugues de la gent, la barba de les velles, el sabó fluix als fideus. No vull semblar massa optimista, però per copiar-me l’olor de la ferida, han calgut tants d’esforços ineficaços que el valor d’una sola deposició supera l’esperança de vida de la majoria d’insectes crepusculars. Amb aitals pretensions la majoria d’insectes preferiren fer una deposició diària a sucumbir davant les ires de la que tenia escarlatina per una fartada de fem cru. Purissimeta! Quina ocurrència; Maciana! En tens cada una: bescanviar escaldums esquitats de merda per una herba amargant que esperona l’esternut.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Els metges examinaren la dona i la seva orina.

Jacob Xalabín

Cosa greixosa

Què et deia? Bufona! Perd el nord quan et veig, sortint del cardassar, amb els pits esgarrinxats, degotant gotes de sang seguida d’una bellugadissa d’animalons als quals els fums del teu cul encanta. Cercaves els llocs precisos de les deposicions. Les femtes eren clares: 1) extinció de qualsevol mena de vida. 2) Occir els fetus amb armes de punta.3) Buidar tota casa de tota cosa mal rentada.4) Si un no és de pedra buidar-li el cap. Això és tot! Almiralls de la cosa greixosa. Uix!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Cosa mal rentada

Què és què no ho sé, però si és per enfornar el membre dins cosa mal rentada, no emborratxis els tenrals amb altra cosa més greixosa, ni tampoc els maregis amb la possibilitat d’encetar dones, pel costat del crostam i plantegis impossibles que per qüestió de mida, de rosca, de pas, o de qualsevulla altra cosa, no cal ni parlar-ne. Per l’amor de déu i de les llàgrimes, sense càlculs, de la Verge, no sobreprotegesquis aquest cuc embafat per les voltes que ha estat pres forcívolament a la platja. Punyeta món!

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Questió d’escrots. Parl amb un ou escaldat

Existeix un ocell de qui alguns en parlen, però a saber, ningú l’ha vist mai. Pertany a l’església purgant, on tots els dissabtes, enrevoltant l’altar, els menors poden regurgitar, a voluntat, una petita quantitat de peix menor. Alguns diuen que és un ocell escalivat per sentiments morals profundament ofesos. Altres que una pluja d’àcids ternaris va fer que no pogués estar-se de treure la llengua lateralment després de cada pausa del seu conversar mandrós. Parl de l’ocell que no escolta femelles nadadores, no de la mòpia. Confirmada la impossibilitat de contactar amb ell, ja veig que la meva escrotocele no tendrà remei!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Paisatge d’un sol ús

Existeix, per cada ocell primitiu, un executat sense saber-ne el motiu. La visió del món amb la llengua, per a una puta, veïnada meva, que sols accepta clients enamorats, cega de naixement, de cervell en expansió, d’un cerebel, per sorprenent que pugui parèixer, arribant a una profunditat que sols pot mesurar aquell ocell de l’església purgant, però ja sabem que és introbable. Eixa dona exemplar no tornarà mai més a esmolar la garrova enfront de la mar dubtosa, els peixos antics prescrits, els moderns esllomats, les anemones temorenques pel quitrà enganxós, els placentaris boiets per constants interferències sonores. Vaig de quatres a esplugar-la: porta tantes llémenes al pubis que sembla un tany de raïm picapoll.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Vosaltres feis una petita còpula, amb mant suc i bava, al seient del darrere. Tu cantes una tonada de collir olives, pilotant aquesta carraca a una velocitat suïcida. Les ulleres, un vidre fumat, l’altre cruiat. Jo, seient a la vora, llegesc, amb un sol ull, l’evangeli segons Sant Joan, en veu alta, posant en relleu els errors geogràfics parcials, evidents, geogràfics. Amb l’altre ull tenc esment de les voltes que aquesta nina s’escorr dient: zit! L’esmolet s’esmuny amb esma dins el vas canopi.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Freixures germanes

Quan olor, destriant sons, a tort i a dret, calçat amb la sabata que m’anivella l’alçada, tot el cos fregat amb pell de mandarina, havent begut suc de meló i gingebre, curosament afaitat, estrenant calçotets, els budells ben escurats, les celles esporgades cap amunt, els fics a ratlla, les ferides embenades amb pulcres gases; la pista d’orins que duu, evitant serpents massa elegants, cap a aquesta mosseta que ja ha après a respirar. Ens soldam els pulmons caminant agafats de la mà, com una parella d’adolescents, i prenem el camí cap a la lectura, amb totes les lletres miniaturitzades a l’infinit.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Fal·lus ronyer

I alguns diuen que els homes que viuen sota fullaca, que els homes que viuen sota fulles, que els homes que plantegen el furt, rectificada la mida de la nena, mai no podran comprendre l’existència del zero, del nul, de l’assassí en sèrie. Tots junts, amuntegats, dins una col·lisió eterna, intenten, a la desesperada, maçolar l’ocell antimatèric abans que lluï l’atziac fal·lus universal.

M'ho he repensat i és possible que alguna peixetera ho pugui entendre.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Tres ous a ca l’amo En Pardal

Un ou. Quin desvari, quan els lleons semicongelats, forassenyats, s’escarrassen inútilment a mamar la titola dels ratolins pescaires. Una paternitat breu i torn a la incubació dels ous pretèrits fins que algun heroi, odontòleg o no, tant se val, és ben =, retorni l’òxid doble a la que amaga un ou. Gans collons surant al canal de Menorca no interessen cap petit peix.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Bec torçut

Taurons àrtics que potser passau fred! Sé que sou cecs, per mor de dos bacteria insidisos, i la tirada és llarga, però us convid a venir al Mediterrani. Quan em diuen que ets puta, deix, per un moment d’empaitar la fura, i aixecant uns centímetres un peu, l’altre ben plantat a terra, responc que a l’altre costat de la vida no existeix cap geòmetra que pugui mesurar la pols dels elefants, entre l’ejaculació horària i el coit anolingual. Taurons polars! Em diuen que la meva enamorada és puta, que quan surt de casa se li torça el bec. Veniu al Mediterrani! No per redreçar-li el bec.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Rèptils desatesos

La vida infestada per vocals foses sols pot ser guarida amb vés a saber que al voltant de l’aliment. Em sents? Rèptils parsimoniosos, no invisibles; de forçarrudes potes curtes, fent lleus moviments de cap laterals, com si acabessin negant quelcom dubtós, ja omplen gairebé tot l’aforament de l’odèon. Se sospita que tenen els més alts coneixements sobre patologia de mama, malgrat que no en parlin. Just encetat el concert, el tenor, amb veu esquerdada, convida al son o al dejuni crònic, si no fos perquè, havent pujat dalt d’una escala inestable exhibeix una erecció elefantíaca amb pèrdues. A la vista de tal ocurrència la soprano muda recupera la veu i llança un tal crit eixordador que fou, com un tret a una templa, al cuc de l'orella, com una sageta incisiva, gelada i roent, per als delicats timpans i martellets de l’audiència octogenària. Finalment entren alts càrrecs d’Hisenda i desembotonen les braguetes dels ancians gelats i perfumen amb desmesura les calentes dones. Els rèptils crocodilians, desatesos, es retiren mandrosos sense dir un fòtil mot, amb un grau de decepció alt.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Característiques del pecat

L´arcàngel Sant Gabriel un dia que estava un poc taranbana, m´anuncià, de forma confusa, un esdeveniment protocolari: calia abans de finalitzar l´any, baratar tots els gastròlits de la jovenalla. Amb tal premura de temps, els qui anaven pentinats incorrectament, mostraren falsos genitals amb la intenció de passar desapercebuts. Les dides llurs, explicaren clarament les característiques del pecat. La resta, d´un rang superior, alliberaren nutrients fins acontentar els amotinats.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Pigment visual

L’arcàngel Sant Gabriel em visità, per segona vegada, justament un dia que, amb una espàtula de carei, em desprenia de les crostes de merda enganxades als potons, el verrim i la brutor inveterada; i m’amenaçà dient que els dos peixos que quedaven al Mediterrani, anirien a cercar companyia a l’Atlàntic, on quedaven sis peixos. Després d’una llarga conversa, admeté que podria ser que el càlcul fos erroni. A l’últim la mare de la part contumeliosa convalescent sentencià: a l’Atlàntic hi havia set (7) peixos: sis (6) mascles i una femella. Els sense pigment visual inclosos. S e t peixos.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Cuina solar

La que mostrava indicis de banya, induïda a desgrat, a la superfetació, mostrà el seu enuig munyint les camelles de mala manera, de tal forma, que bona part de la llet es malbaratà per fer paper de vidre per a l’esperit. Les paraules impronunciables foren autoritzades al mateix temps que el Colomí confessà que passà gust, que les larves sota la llengua eren ocasionals, que la cuina solar és l’objectiu. Anem, Maciana, puta meva, a purgar-nos junt als falcons.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Posa’t poma

Saps que vint-i-quatre dies més un (24+1), abans del part, pots quedar novament fecundada? M’agradaria que lliurassis l’infant a ca nostra, sobre el matalàs de cli de la meva infància. Davant les fotos que fugen de la memòria tan ràpidament que semblam altres: aquí quan li caigué un unglot al teu cavall, allà quan encara no consideràvem els nostres excrements materials no venerables, més enllà quan, ja superat l’hàbit de menjar terra, férem amistat amb l’ocell que vola a envestides… Mem!

Posa’t un poc poma!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Animals marejats

Alguns cans tenen V dits. Jo també, i am cotorres. Remoure les vísceres amb un dit. Assistir a la meva pròpia defunció dins un son profund. Am la qui em destapa la ferida. Am la que fa el pa. El qui caigué dins un avenc xuclat pel seu propi orí. Am la que té cura de la vulva de les egües. Dels animals marejats de bufeta atònita. Tu estàs marejada? Estan marejats els vidus de la rondalla? Excel·lent! Aleshores anem tots plegats a cercar l'accent circumflex que li manca a la daina.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Les demés | may no parixen, | ans se'n desixen | polidament, | sabidament | la let s'exuguen.

Spill

Amor venal

Mil nius! Algunes joves venals, estudiades lateralment, poden semblar una trabucada de seny, una pudicícia invertida, i altre cabermoni, però és sabut que els números periòdics tenen, sota tels de seda, un altre valor, ocult. Aquesta estirp de dones no castes, però amb pessigolles, i amb bromèlies a casa, tenen el projecte quimèric, sols amb oli impur, d’arribar al límit de la miniaturització dels nanopius. Des de l’antimón els hi adob un brou de gerret.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Informació amb gerds

No tenc paciència si hi ha noranta–nou ocellets davant meu, tots cellacanuts, ara que navegam per un oceà immens, això si, d’aigües molt somes; com de somes?, de fer cua davant un senzill excusat. Després de buidar per la borda vaig, sense taques solars, als dormitoris de les dones, on els mascles no són acceptats (no ens és permès d’entrar-hi), i per l’amor de Déu, sol·licit que alguna em mengi les parts on no arrib. Cinquanta anys més tard m’informen que la que va obrir la porta em travessà el cap amb una javelina amb defectes de forma.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Paardalada

No, i aquest mig pardal, o pardal del tot, que pareixia pardal, i tenia el cap a adobar, no tengué altra idea que per no caure en l’avinentesa de pecar, de treure, no per la bragueta, sinó per la part superior del pantaló, el seu membre de grandària mitjana petita, però en aparença, enormement pesant i, dipositant-lo damunt la taula, va dir: cuc? I després de rebre una resposta afirmativa, amb un trepant percussor de 18 volts, marca no t’hi fixis, de fabricació desconeguda, el clavà al fustam amb un grampó, perfectament homologat, de pas europeu de 15 cm de llargada, de cabota cònica d’estrella, de 3 mil·límetres de diàmetre, sense pota, tot rosca, de pas europeu. Jo li vaig connectar un jack pel forat del cul i pels altaveus se sentí un allegro corprenedor. He de confessar que, en aquell moment, em vaig sentir culpable d’haver fet un judici temerari.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

No parla ni escolta

Bé, segons una versió, la desavinença dels seus pits amb la seva cara, malgrat no lligar gens ni mica, fou motiu de què el passeig al llom d’una balena àrtica, tan enyorívola, amb el pubis tan descurat, provocàs una migració massiva, a deshora, de sardines que ni el més gran dels gastròlits podia aturar. Delicadament ruixada d’orins féu una ostensió de llengua, els vestits deixats anar, per vents contradictoris de rang inferior, que fou considerada un acte baix per uns; el principi d’una vida complexa per un de sol. Altres digueren que volien estodiar el quars amb molta més cura. Jo el que vull és anar a la termosfera a posar la meva mà a la galta de la camella. Les altres versions s’han perdut. Finalment, recuper, segons un anònim, al qual no concedeix el més mínim crèdit, la versió segons la qual la dona li tallava a l’espòs, amb parsimònia, un ou darrere l’altra. Després de prendre un te verd, li tallà el ridícul membre amb unes tisores d’esporgar. Ja animada, començava a obrir-lo en canal, des del cul, quan recordà que el Príncep Corb, estava a punt d’arribar portant la llet de groviera que encara pren amb biberó. La darrera versió sols parla de tocaments de les parts amb herbes delitoses. Del respecte exagerat al pa i a una por morbosa a contraure malalties per la boca. De les dents superposades sols diu que eren per quan venien les ganes irresistibles de parlar. Com a epíleg, em diuen que agafant-se la brusa, amb una mà a cada costat de la sina, mostrà uns pits memorables als vianants cecs. (Queden espais en blanc, raonaments dubtosos i fets contradictoris, però ja en parlaré un altre dia)

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Tecnologia militar al servei del sandvitx

La repenedida s´esgargamella quan entra la marinada. Aleshores deixam el moc, i en Collons Llargs i jo avaram el llaüt més gran, hissant una vela amb una bona col·lecció de pegats, però retent. Posam proa cap a la fossa fossar un poc secreta, on es degraden lentament els ajusticiats, tots homes, que no tengueren cura correctament dels seus excrements. Fermats d’un sol peu al mort, en posició vertical, sembla que intenten caminar amb el moviment d’anar i venir de la cama lliure, moguda per una lleu correntia. Tots els ulls ja manquen, els membres sols han rebut petits mossos. Dels ous ni rastre: són una menja molt cobejada per les morenes. Fora una visita rutinària si no fos que veim sortir una anguila del forat del cul d’un grassonet amb un petit bigoti ridícul i quatre pèls sortint de la closca com a signes d’admiració. Emplenam el registre i abans que manqui l’embat tornam al cau, sense haver cagat per respecte, amb els cervells efervescents, parlant de mames. Oblidava dir que de les sogues recollirem unes quantes bosses de musclos ben grans.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Molta de femelles mosques

Canta la cosidora mentre cus, fent-me uns pantalons a mida pels meus testicles que cada dia creixen i creixen. Fou durant el mes de Maria, tenint ja el cuc de l’orella malalt, que estiguí a punt de perdre la llengua per efectes d´una mescladissa d’herbes. Avui sembla que tenc el cap més gran, cada dia més cara de cavall. Els greixos oxidats de menges mal cuites em fan bategar el fetge opalescent. Amb el fonendoscopi que em van dur els reis m´escolt les vísceres: un concert de trombó de vares, tuba, fagot, bombos i timbals. Les cagarrines eternes són el meu calvari. Les is no deixen que se’m tanquin les ferides. Com que he perdut el sentit del gust puc menjar aliments semiputrefactes, putrefactes, fètids. Deix un rastre mucós que devoren les paparres botonoses. Tot un còlic de plom. Au! Ja els tenc com a pilotes de bàsquet. Un sol piano.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Déu no va dir: yeah!

Visc dins una casa feta de pedra imant. Hi guard excrements prehistòrics a punt per al forat que em fa de boca, proper ja el temps de les vaques magres. Si vosaltres deixau ací les vostres tifes, horabaixenc pot ser que puguem colcar una egua siciliana ja tova, amb emissió de petits crits inclosa. Mentre baixem al corralet i veureu el punt on fa la seva ombra amb halo la loteria geològica del gall nan, el petit safareig on vénen a vessar tots els indigents del món.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Poriols

Un petitíssim gall, molt petit, però sense ser una miniatura, de nom En Tou, ens té meravellats per la seva secreció verbal, amb poquíssima bava, que sense poder considerar-se èpica, jo crec podria incapacitar Déu, fent-li perdre la crostosa closca i el barram. A voltes cal que prengui un dormitori, a voltes no dorm en dos anys. Durant aquest ínterim un porquet voldria prendre el seu lloc, però no el deixen, argumentant que l’aroma de l’oportunitat corre transversalment al temps paral·lel. Fotut!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Lo remey de aquesta malaltia és castrar lo cauall tallantli los collons.

Dieç Menesc.

MMM

Teniu cristalls d’amoníac dins les venes, però això no us ha de fer incapaces de volar. I què és un ocell que no vola? Així i tot n’hi ha de ben feliços que vénen els dies de festa a veure les joves martiritzades de les quals tenc cura a les golfes d´aquesta casa meva imantada. El dia vinent us esper, els braços en pintanample, amb perfums embriagadors de la societat de cavalls. 7plau, si podeu, portau-me 1 (un) (UN) dodecadracma per anivellar la pota del meu escriptori. Mercès!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

El va fer morir verd

Vius amb molt poc, però no sense plom fos ni el fals gavial. Ja sé que occires el teu marit, per què roncava, abocant-l´hi, dins la boca 1 litre i ¾ de vidriol, amb unes gotes d’essència de romaní, i el mort el se carregà en Merda? Mastega-la. Em deman com una puta pot ser tan empegueïdora, fent aquests cagarros tan colossals, ja que ara queda més clar que l’aigua que de les teves llàgrimes congelades surt el gas sideral que les daines perses fan servir per necessaris: una dona fresca amb audiòfons no queda gaire bé........................................................................................................................................................................................................................................................................................................Mascles amuntegats. Torsió de coll.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Em basta mirar-te de prop, i veure el feix superconductor que uneix les nostres ànimes, a través dels nostres iris, i percebre aquesta connexió, com un coit mental. Tant se val que jo sia un nan, tu una geganta: vols boixar?

Però meam! De quines egos ve el puu dins el vàter doble?

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Shorts

Estic introduint el meu ravenet per una vagina preciosament lliscant, i àdhuc tenguis els pits d'una deessa grega, no sé encara si ets home o dona. Vaig aprenent però no ser fer diners. Valium! Per un desengan teu! Sàpigues que l'envitricollat arran de l’Exposició del Santíssim, fou deguda a un error meu, per manca d’enteniment i d'una memòria reduïda. No vull pensar més en l’error fatal que ens menà, a tots i a totes, mamà!, a un empetitiment tal de cervell. Disculpa, a una pausa, del carnatge, et diré els detalls del repartiment de desferres, i els casos a ignorar definitivament. Estaves matadora amb aquells shorts in lingua. Mare Santíssima!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Dones belles fremint

Estic en un estat en què veig dones belles en una agitació insòlita, movent capses d’ací cap enllà, i dellà a no sé on, mostrant les anques distretament. Quin goig! Mamà! A l’escola em digueren que era una saliva en terra, que per a posar ungüent de reblanir vaig de casa en casa a palpar les dones que volen tovar. En aitals ocasions, confirmada l'alarma amb senyals de bandera, la llengua de verro atura la tos productiva. Foi!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Les dones ja no escupen tant

Conformar-se amb poc no és ser conformista. Oh! Pubileta. Què vols que t'atupi un poc? Vols la verga de bou o l’espolsador de catifes? T’apuja l’autoestima ensenyar ganxet a un Déu solitari? Ni molts ni pocs mamuts m’acompanyen a l’hospital de pelegrins on tenc cura del subministrament d'aigua calenta escalfada amb rocs de foguera. El pànic sobrevingut a una professional d’edat avançada arriba a l’extrem de què en el temps de munyir una cabra rebeca, i ho direm tot: un excés de pol·len, les dones, ara, ja no escupen tant. Per sort, cada vegada més, per escopir van al llac de sal gelat amb un plàtan nan en cada mà agafat amb força.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Bledes bordes

Ha nom l’escarabat merder que no dorm mai més de 5 segons seguits? La seva femella crec que està fecundada, malgrat que, per un comportament execrable, s’han menjat les proves contaminades per temibles fongs. No hi ha més remei: anem a trobar el germà del cuc, i sense expressar el nostre enuig, senzillament, li feim danys a la limfa.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Transició alimentària

Venes sobreres. És netejar portar la brutícia de part o banda, a part o banda? Un escarabat piloter transforma, fent-los desaparèixer, excrements d’altres animals en sucoses pilotes d’aliments per a la seva niuada. Un moment! Deixa’m esclatar-te aquest gra 7plau. Alguns parents coleòpters; senzillament, s’alimenten d’excrements. Venes sobreres. Aleshores, tant se val, prendre el bobiot, cap on la pol·lució nasal no es concentra, i abracem amorosament, l’arbre de dormir. Després de pronunciar les paraules secretes podràs guarir el meu mal de perdiu tallant-me totes aquestes venes sobreres. Venes sobreres.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Fideus

M'agrada que vagis on vagis sempre portes una piloteta a la mà. El forat per on surt la merda destapat. Alguns fideus aferrats a l’esquena. No és abandonament, descura, al contrari: un signe d’elegància exquisida és, ara, portar algun element dissonant en un conjunt molt acurat. El frac impecable amb la bragueta oberta. La núvia alba amb una ala de pollastre fregit a l’escot. El planeta ja escorxat, llegeix biografies de santes, sense tenir-hi coit. La piloteta, de què era, com era, etc?

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Betzol de monges

Quina endemesa! Un betzol, tocat d’infladura, perquè creia tenir fullet d’en Banyeta, amb sang sols a una part del cervell, ha fet un excrement clar al lloc on guardam el llard. La diferència de gruix de les seves cascarrulles no minva la immobilitat d’un tal titit que no fa niu.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Dit d'un guant

Espetarrellada meva! Com has aconseguit remullar-te d’aigua obliqua? Aquesta aigua que sols existeix en estat de sobrefusió, dotze hores després de munyir les camelles. Guaita que tal bellugueig no passa desapercebut als malalts emergents, perplexes amb les paradoxes vegetals, i obren amb molt de treballs, les caixes dels peixos pallasso i s’afanyen inútilment a regar-los amb sols una gota d’esperma euforitzant. El Colomí, ja eixorc, sense trobar altra joveneta per visitar, ara se dedica a fer còpules de fantasia. Mentrimentres jo he aconseguit disfressar la lletra, i amb gaubança infantívola, li llanç pel cap rajoles i teules mores.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Beach wear/bitch wear

Potoll entre les basses d’excrements, retolades per embullar la gent a gratcient, i veig, al brancam d’un ample oliu mort, la mòmia de l’albat de Comassema. I que jo li dic: com anam, vós i la companyia? Amb una resposta tan contundent, segueix pel voral del camí, arrossegant un peu, a la recerca de carcasses d’animals, maldant per alenar un aire cada volta més embafador. Sent l’aspror dels àcids als ulls, a la closca pelada, a les puntes dels cabells. Tant se val: fa temps que férem els ous en terra.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

En lo pits d'aquella regina havia un libre molt escur a entendre.

Llull Cont.

Vine! Que t’embotonaré el forat del cul

Justament després de patir mesos del mal holandès oírem els inoïbles xiulets atàvics que ens prevenien de l’arribada d’ogresses escellades abillades indecorosament, que cercant plaers sutzes, pastaren amb ràbia la massa d’esdrúixoles greixoses tan zelosament estojades, fins al punt que les més emmarades, malgrat trepitjar ous, boquiren deposicions clares damunt les nostres pitances. Sortosament, aital cagarel·la fou durament criticada per un Déu de guàrdia que puní, sense possibilitat de recórrer, les gegantes a netejar de carronya i deixalles tots els altars de la vila sols fregant amb les seves enormes cotorres. A les més repatànies a viure dins cases on sortia por.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Art amatòria nasal

Un nou estiu i un sàtir, van fer tornar l’alegria a la congregació de mandragolines que volent provar el coit per anum social, en un estat de superexcitació que fa perdre el raonament i el càlcul mental més senzill, començaren per llepar-se les ferides de quan eren donzelles. Al precís instant que la clenxa de la part de terra que uneix l’obra de carn fou acomplerta, el marabú confirmà que les notícies eren certes: l’enutjosa autolatria de les més passives provocava dilatacions sorprenents. Calia remenar-hi les llengües amb energia, mesclant un toc d’africanisme, per atiar el quasi-monsó a una vida concubinària.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Psiquiatra nutricional escoltant un cos

Les més repelenques que mostraven tostemps el barram, havent-se negat a una acurada inspecció de gola, ox! Ox! Mem! Cal que et llevis les arracades per barrinar? A sobre incriminaren falsament l’adobant titllant-lo d’ignorar algunes malalties palesades pels intestins permeables. Encontinent, davant la impossibilitat de suportar la roentor del supositori uretral, sols perquè no es desamagàs la seva cugucia, talment com l´infant que es dorm mamant, o de la fembra que igualment se dorm tenint un membre dintre, sofregí la malaltia d’un cavall que orinava a través d’una fístula cercant mules. Sopes?

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Alter ego i savants. Algun poliquet

Les estudioses de l’estuforn i els suadors de tinta. La portaveu de les dones nomia Maria, però es feia dir Ípsilon, el dels mascles no interessa. La trobada fou abruptament avortada quan es llucà algú ridículament ensofronyat sota una taula. Sortosament i còmica mants agents esternutatoris ja s’havien alliberat.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Col·lecció d’estetòfons

Vull ciclopentanperhidrofenantrè, però ja no m´en queda. No voldria fer mal a ningú, i he d’anar, cos nu, a un enfrontament amb destrals.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

No's pogué estar de descordar-la y mirar-li los seus molt gentils y blanchs pits.

Comalada PP .

Jaculatòria com a proposta per a eliminar la maternitat al món

Els remugants tenen IV estómacs. Jo també visc, essencialment, d’herbes i sols en tenc un. Les parts indigeribles les don a un jai falb. Dels inflaconys en faig present a una muller concupiscent, de vida edificant, que els devora amb reactius iodats. Els remugants tenen IV estómacs. I jo que vaig pel món cercant dames intranquil·les per fer-lis tocaments als pits.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Bilateria

No parl d’aquella que amb els bronquis amarats de secrecions alfa-òmicron per mor de l’àcid cinètic, llançà més d’una dotzena d’infantons per la finestra, sense distincions de bolquers. La bollada disco diva, amb la pell assaonada similar a la d’un cavall, mudant el seu contingut fonètic, mantingué una bella estona un enravenament prodigiós, intentant fer-se escàpola al disseny bilateral. Algunes intrigants, amb defectes a les deposicions, vingueren a pellucar quelcom, parlant un idioma bestial. Increïblement desarticulat.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Assassí en sèrie diminutiu

Ja dins el claustre matern vaig assassinar una meva germana ofegant-la amb el cordó umbilical. He occit algunes vídues a sang freda, però sols d’aquella mort em sent culpable.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Aquesta meva paret

A ca nostra hi havia una paret de marès nu pràcticament coberta per força trastam. Per una intuïció sobtada l’he descarregada de les agressions de mobles, llums, cables, caixes de connexions, soquets. He tapat forats, esquerdes i cruis. Adesiara recull un polsim arenós que conserv dins un vas, com a part d’ella mateixa. Com una esporada. Com una progènie. L’esguard intensament des de punts de vista dissemblants. Segons l’hora del dia varia la seva textura; el seu alenar. Algunes voltes, de matinada i a les fosques la palp. Primer recolz el cos posant els palmells amb els dits tan separats com sigui possible, amb el cap cot, o no. Més tard, amb els braços estesos, l´abraç fregant tot el cos contra ella intentant capir el seu baf. Escolt. Aquesta paret és viva i xerra un llenguatge sord sense plurals o singulars: bona part del què diu no ho entenc. El to és greu però amable. Aquesta paret està connectada amb una part pregona de la terra i, pens que és d’allí on ve aquest parlar. És un cant d’auxili? De qui? D’ella mateixa o d’algú altre. Seguiré escoltant. Estim aquesta paret. Encontinent feim l’amor semimut i no es cansa.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Déu ha pecat

Amb

el meu càlam preferit

escric

damunt

una mar cabrejada:

netejau l’nterior de tots els canons.

Déu ha pecat.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Ostensió d’un cagarro enorme

Maciana! Puta meva! Ara ja ets molt més porca que no jo. Quan et veig xuclar-te, com si fos una llepolia, aquest dit amb ungla, després d’haver-lo tengut dins el meu budell cular una bella estona, mentre rallam de receptes de truites pel patiment històric que suposa un sistema endocrí enfollit i una papallona. Un lepidòpter d’aquells que venen les tovalloles molt més barates. Tan barates que no ens quedarà més remei que fer ostensió d’un cagarro enorme per comprar-ne algunes, malgrat que, en aquest precís instant, no en freturem. El que necessitam, des del segle XIII, és aquell àcid enutjós, sense azot, que en el temps de fer un pixo, assaona menges indigeribles.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Masturbació intrauterina

Jo

ja

olorava, no gaire sorprès, que el reflex, no manipulat, de la meva pròpia veu era la teva. Pensava per tu, i tu parlaves per jo. Intentant sortir d’aquest cercle viciós em masturbava intensament i tu et corries a distància: l’exaltació de cotorra anunciada amb xiulets atàvics, a causa d’invaginacions fantasioses, ja no permetrà l’àngel brutanxo de treure els fideus al pesto, sobre la teva mutació púbica. Aquell senyal és el començament d’un nou mapa dèrmic que alliberarà els nascuts amb dents i queixals de la frustració de no poder mamar a les cerimònies més sacres. Tranquil·litat! Jo tenc cura de l’altar on es pot prescindir del vestit si el celebrant mira amb un sol ull. ( Res pus? ) Res pus!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Trànsit entre dones sense madurar avellanes

Fixa’t, oblic, amb aquella que va pel carrer sense mirar a part o banda, fent esses, pegant-se caparrotades pels pals dels fanals, topades per les parets, trepitjant merdes de ca, aparracada, mesos sense pentinar-se, sense llengua, adesiara girant cua; aparentment sense veure ningú, a tot estirar, unes bubotes desenfocades. Podria semblar entabanada. Em diuen que pateix tancament de gargamella òtica-mística, però en realitat, és la mateixa caparruda mental que lluitant contra la sífilis entre totes les illes menys Formentera, encalça sorprenentment i àgil, amb vesània desfeta, el colomí que per tercera vegada s’ha fet escàpol. Ara, que té l’Herba de Nafres, i un marabú adult vessant una llet inacabable; de part seva: quina esplomada si el glapeix!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Complau-te a no ser conegut.

Tomàs de Kempis

Ah!

Fotre! Fent dissabte m’he trobat tres moixos morts entre una paret i el sofà. Després del primer moment d’estupefacció, els he examinat repetidament sense veure clar què els hagi pogut passar ni d’on poden haver vingut. Ja he confessat haver matat una tortuga però de la defunció d’aquests gats negres en som ben innocent. Li pas la mà pel llom, al més gran, ulls de vidre, glaucs; i està gelat. El seu pèl no és gaire suau, aleshores me´n adon que li surten algunes poques formigues de la boca: ja deu fer alguns dies que ha traspassat. De les cues pengen petits picarols. Això ja em dóna una pista aclaridora. Els trec les ungles, i tal com sospitava, les tenen pintades de rosa. Una altra polissonada somnambúlica. M’hauré de fermar un peu al llit.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Tenc aquell colomí entravessssat

Així com cercàvem, de petits, les paraules més brutes al diccionari (ara també ho faig, però crec que ja en conec la majoria), i fent un panxó de riure, cridàvem En Baldufa perquè s’afegís a la disbauxa i fer-li giravoltar damunt el cap un trompitxol de suro. Ara, a l’any xeix la festa s’ha traslladat al garatge on celebram misses de fantasia amb un altar color ala de mosca, les hòsties amb torró d’ametlla, i el vi de magranes i móres. Fou un desencís quan les al·lotes no volgueren passar pel confessionari sols perquè el celebrant anava conill.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Idiòfons

No tenc prou adob per femar totes aquestes figues. Les substàncies que els amants mesclen amb la llavor; abans o després de treure la llengua, els qui en puguin tenir; no per mostrar-la al facultatiu, sinó per facilitar l’engrandiment i exaltació dels clítoris, poden ser naturals com la fema de mosca, guano o podridura d'ocells megalocèfals, sang menstruant seca, suarda de llana del tercer versicle, serradís d’ungles de senils, canyes de moldre, farratge d’infants, algues expectants, fulles amargants, cendres de voltor. De tornada al llit, amarat de gargalls, s’haguera disparat un episodi d’activitat hostil, si no fos pel so d’idiòfons que ens delecten, un mirall a prop, l’altre lluny. Judes Iscariot posant cara de desenterrat.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Oh! Quina bella estampa! Aquella noia tibant l’arc d’esplendors. Delir!

Demanar-me en què pens ho consideraria una intromissió imperdonable, si no fos perquè el palíndrom, escàs de paraules, ha acusat l’home dels nassos d’arrufar les pixes de tots els que fessin olor de santedat garantida. Però a voltes és preferible fer-se el mort, adès sols mossegar-se la llengua. La qüestió és que mentrimentres l’home del sac segueix robant la roba interior de la veïnada i ja n’atresora una quantitat considerable! Voleu que ho digui més clar? La primera vegada que el vaig veure ja me n’havia pujat la mosca al nas veient-lo mostrant el cul amb els mirallets per a caçar aloses! M’acusen, en fals, de matar un ca rabiós. Estic massa excitat! Delir! Necessit, ara mateix, confessar-me i oir missa!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

No em deixen

La vida és efervescent. Jo volia fer la carrera eclesiàstica però no vaig poder. Ara vull ser puta, però tampoc puc. Sols em deixen, en dies assolellats de magnetisme moderat, elidir algun verb a un no-metall defoliant. En dies assolellats de magnetisme moderat. 7plau! Digau-ho al món! Vull matar algú i no em deixen. Sort d’aquella jovençana, sense merda a l’espardenya, que dóna peixet a la mira’m-i-no-em-toquis de torn, i m’ensinistra del mode i manera d’espalmar telepàticament aquell no–metall malastruc. Una neteja al 100 % ja sabem que és impossible, però fer dissabte sense aturall és una garantia raonable, de què quan ella torni al jaç, amb color de ca que fuig, farta de viure dins fissures i del tracte de gormands de to moralitzant, engegui a dida el seguici mortuori i no em doni la tabarra del que hi ha, o deixa d’haver-hi sota el llit. Momentàneament escur llençols.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Si no va viu declararé Déu fora de la llei. Redacció infantívola.

Segona segonada.

Et creus que som els teus conillets de rata? Que pots estar a l’aguait per veure el capteniment d’aquestes foteses anomenades dones, homes i aranyetes? Que ens pots deixar viure amb la negra incertesa del demà? Que permets, tan tranquil, el sofriment dels porcs i la injustícia desfermada; el canibalisme a les celebracions. Em sap greu dir-ho, però no veig que progressis adequadament. Si tens tants de poders com diuen per què no treus els patiments d’algú i faràs alguna cosa de profit. En qualsevol cas, si algun dia tens la curolla de crear un altre univers, mira de fer-ho un poc millor, perquè amb aquest no has fet llarg. De moment, el colomí ja el tenim ben esplomat. 7plau, per què no baixes algun dia i sota la nostra figuera predilecta, la que dona tan bona ombra i flaira lleugerament a podridura, parlam una estona, tranquil·lament, a veure si et pots excusar i deixes d’emprenyar. Si vols pots dur aquell que diuen que és fill teu, i sa mare, ja que hi som. Després, en cas d’avinença, podem jugar una estona a baldufes o a endevinalles facecioses. De l’any xeix, empeses pel vent, amables dansarines, venen a secundar-me fent enrere les genives. Jo les prepar, agraït, un solatge de terres rares.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

M’encanta la vostra parla amb provençalismes

Som l’indigent pollós que tresca dins els poals de fems atresorant les joies que altri rebutja. For example: quina necessitat hi ha de comprar qualsevol escultura si els carrers estan plens d’obra de ca: una exposició itinerant, sense promotor, comissari ni catàleg; sempre renovada de formes, textures, mides i, és clar, olors. Sols falta que els dits propietaris exposin aquestes meravelles dins ca seva. Si volguessin jo també podria anar-hi a cagar damunt la taula del menjador, després d’un panxó de mongetes, sols per col·laborar un poc i afegir alguna coseta al banyat. Uep! Comprenc la vostra excitació, però un poc d’ordre! 7plau. Apujau-vos les cremalleres, i estotjau els trastos. M’encanta la vostra parla amb provençalismes.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Anam junts a oir missa

Totes les expulsions d’infants al món, ja habitat per humans, es poden considerar... Ehem! Em dius que ara vius a París. Ets conscient de la sort que tens de viure a aital ciutat amb menys merdes de ca pel carrer que ací? T’ha sorprès que identificàs el teu accent rossellonès si fa trenta segons que ens coneixem. La teva cara s’adiu perfectament amb aquest estret però profund escot. Així puc passejar els meus ulls d’un lloc a un altre amb dubtosa solució de continuïtat. És un vertader plaer passar-te l’aigua beneita amb les puntes dels dits. Fotre! Avui, a missa, hi ha dones particularment belles esperant rebre el cos de Jesucrist.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Quisca

El ponent és un oratge excel·lent per a navegar per la badia de Palma. Sortim, del Molinar, escopetejats en direcció al Cap Enderrocat. Després de superar les merderes i els aromes inseparables, par esment a una ondina, que ens segueix, juganera, imitant els saltirons dels mulars. Els seus pits lluents quedarien gravats a l’enciclopèdia del desig si no fos perquè a cada salt l’embarassen algunes poques de bosses de plàstic enganxades a la cua. No era conscient que les sirenes parlassin, però crec haver sentit una veu, no diré d´ultratomba, però com si procedís d’un megàfon de baixa qualitat que deia: merda! Procur pensar amb la bota que perd els cèrcols perquè no ens afolli el dia.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veïnada freturosa

Ara que les llaunes de cervesa han substituït les estrelles de mar, el verb irreflexiu que es va fer carn, parlant pels descosits, acapte, escàs de paraules, davant d’un supermercat, per a poder tocar els ous a l’examinador de vulves. Desatenent aquesta competència és allí mateix, al bell mig del carrer que sense que se n’adonin, ni ella ni el gurú, li arrabàs les calcetes a una jovençana. El tanga serà per a la meva veïnada, la sorda, que en fretura.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

No trouble

Llig al diari que, anit passada, s’han trobat penjats pel coll, de les jàsseres de la plaça de Ses Columnes dotze coneguts grafiters, els quals, abans de rompre’s els colls, havien estat farcits, sodomitzats, cada un amb devuit litres de pintura de mini de plom, mitjançant algun estri de pressió. Com era d’esperar he estat acusat formalment d’aital estossinada. Jo arguïa la desatesa coartada que ahir vaig estar tota la nit caçant mòpies, sense altre testimoni. Mòpia a part. I com he pogut jo, tot solet, enfrontar-me a aquella patuleia? Continuava. Aquest excel·lent argument no ha bastat per estovar l’acusació que ha migrat en perversa instigació. Els autors materials dels fets serien algunes de les menors del meu club de fans. Finalment ho deixen córrer cavil·lant que en cas d’haver estat aquest servidor, hagués aprofitat per tallar-los les llengües i embotir-les canyó avall fins a l’estómac. Pot ser, i tot, una bona serrada de nassos. Sort que em coneixen un poc.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Oli verge, de primera premsada en fred, que frig

Suport de front, caminant a la biorxa, amb el cos formant un angle de 45°, un torb semisòlid, com d’una llengua de cotó de llengües. Seria suïcida obrir el cul davant un vent de força 5+4, però tenc per necessari buidar l’estómac amb evacuacions que s’esperen molt àcides. He entrelluscat uns ulls com a calius entre la brossa de l’alzinar glaner. A hores d'ara, ara i adés, actualment, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, avui, immediatament, ja, potser mai no podré tornar a menjar calent. Sols per matar el cuc, en confiança, aquella que seduïa amb un posat tan intens és la mateixa que, feia d’home que va a estones, a la meva pel·lícula (1) “La pixa totalment semierecta de Judes Iscariot al Congo”? Els més cremats per la febrada de les egües vingueren a lligar els caps a un tros d’ase que, arribava a misses dites, amb bròquil sota el braç inhibint tota activitat enzimàtica. Això són mames! Visc enamorat d’una eina per les tocadores de pits. Mami! Amb consentiment o sense del pare del talc m’agradaria que vinguessis a les noces de la la la la nostra neta amb un tavernari que anomenen En Ocells de Gàbia-Conjunt de putes! Vull dir, és clar, aquella que trobares dins caixa o baiard. Jo vaig eixir del cos de ma mare pel conducte habitual no com a concepte boirós sinó com a nuador de dones, sense deixar de banda carronya i deixalles. Som de formes primitives, hexàpode, amb un estat anormal de la veu. No sé si m’enteneu? No sé si l’alzinar s’ha descambuixat en va? No sé si les notícies són certes. En cas afirmatiu alguns contraris ja haurien entrat dins les cambres de les dones. Davant un tal fet intolerable vaig a cercar, rabent, l’ausberg i el depilador de nassos.

1.Guanyadora de dos orinals de coure al festival de La Pedra Tova 1996. Un pel maquillatge de peus, l’altre pels sucs de fruites.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Formatge de peus

7plau. Podria algú donar-me una mica d’oli de bacallà barrejat al 70 % amb oli d’ametlles agres, premsat amb lluna de mel, mentre tota la cúria cardenalícia s’estreny un ou? Estic un poc neulit, amb visió escassa, àdhuc equívoca, amb enganys de la ment secundària, i no obstant tenc la fal·lera de sotjar amb molta gentilesa la dehiscència de les minyones amb deix de formatge cucat. Estic parcialment destruït a causa d’esforços fallits per escapolir-me dels centres d’asimetria. A distàncies curtes, la meva llarga probòscide no serveix de res. Com quedam? Parlàvem de brossa espacial.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Safareigs b u i t s

A l’edat en què vaig ser conscient que el forat del cul estava tan a prop de la vulva, i començava a fer actuacions forestals sense tracte carnal, coneguí una teta en l’esclat de la jovenesa amb la qual anàvem, radiants, a fregir ous de lloca a Son Os, i a adobar una malalta amb aixarop de llimacs, tan bo per la febre. De tornada a cases, allà on l’aire era més pur, sebollirem un menstru adolescent amb la imatge de la seva pròpia veu gravada per sempre més al calaix dels safareigs buits. Un cabell llarg i isolat li bellugava davant la cara.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Ca assassinat amb ofec

A força de rems i amb l’esquena baldada pos peu a la calanca on ma mare, fa un fotimer d’anys, enterrà a la sorra, un ca ofegat amb corda i pedra, que trobarem surant a mitja aigua. M’allarg, decúbit pron, encara tot suat, sobre el lloc aproximat de la inhumació i no palp la presència de cap gas diferent de zero, cap remor de túnica considerada gemma. Encara és prest i l’aigua és mirall. Prenc un bany curt i me’n torn, a sol cruel, remant amb trigança. Certament alleujat.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Som controlador emèrit de la femta descontrolada

Vaig a peu ròssec a Son Pur on estic convidat a una assemblea de vestals hiperescalfades. Em reben totes amb els pits descoberts de mil i una maneres quan, ai las!, ja han començat a assaborir les ejaculacions dels sementals fent crits de gaubança i potadetes. La caporala de torn masturba a dues mans, un cavall menorquí fent servir olis essencials amb un art sense esquerdes. Altres sospesen testicles, una sola amb guants, les altres sense. La primera que ha rebut la lleterada al rostre s’esforça a treure la llengua paladejant la quantitat més grossa possible de sement. Una altra intenta acaronar una verga disforja entre les mamelles amb posició acrobàtica, però el rave ja s’arrufa. Paciència! A veure. (He d’admetre que l’olor d’èquid em resulta un poc ofensiva) Puc parlar de la relativa immobilitat dels arbres; l’especial sensibilitat del regne vegetal? Té sentit intentar comprendre un arbre des del qualsevol punt de vista humanitzat? Pateix un arbre quan és coronat? Quan és tallat arran de rabassa. Quan és esporgat? Lluiten entre ells pels nutrients? Són conscients que un arbre pot matar un altre arbre? Tenen relacions socials? Festegen? Senten una destralada? Què passa quan les dents d’una serra mecànica els talla avançant mil·límetre a mil·límetre arranant-los definitivament? A voltes amb enormes esquerdes. Resten indiferents quan un ocell hi nia? Resten indiferents quan una parella d’ocells hi nia? Resten indiferents quan un estol d’ocells, a vegades milers, s’hi posen? Resten indiferents quan una colla de mones o qualsevulla altra casta d’animals viu a les seves branques, i fins i tot, dintre? Quan s’hi enfila un serpent? Quan s’hi està una òliba? I la pols d’una cimentera? I el terrabastall d’una autopista? El pessigolleig de les formigues i tota mena d’insectes que s’hi passegen? I de les incisions per treure resina? Quan un paràsit els rosega? Voldrien viure apartats dels humans? Què em direu de la pol·linització? Una còpula col·lectiva a gran escala? La pluja àcida? Tenen consciència? Torn al cau, carregat de regals d’ungüents ancestrals, i prunes. El cap giravoltant després de gaudir d’una companyia tan selecta i delitosa. No sé si podré dormir en tres dies cogitant aitals converses.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Oh! Aquella còpula que férem al capcurucull del Massanella

Aquell que sense voler, fent llenya, es va fotre una destralada a un peu no som jo. Jo som el del costat. Som el doner de Son Gotleu que eixí de comptes fent aigües neosalades al descampat del torrentó. Sense tenir en compte que inhalant un gas de fórmula desconeguda, ja fa temps, vaig perdre la capacitat de distingir una cafetera de dues mòmies. Som transversal al llum i no permet, dividit en dos, l’abstenció d’aliments. Confiï massa i per denticions successives avortades, i altres alteracions en la formació de d e n t s ja no tenc quars ni lianes ni herbes enfiladisses. Sols tenc paràlisi asimètrica al cos esponjós. No crec amb dromedaris ni en el teu catarro del cos elàstic. Sí ja sé que visc, emmarat, lliurat als vicis sense percebre la distància aparent.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Vull peix d’esmolar

Deessa displicent (D/E), és el nom donat a dues (II) femelles centaure, una d’elles apartada de preocupacions, l’altra sols es permet emetre un volum molt petit d’orina al dia. En cas contrari el clot anal i la fissura genital, per errors d'algorritmes obsolets, esdevindrien els eixos d’una el·lipse oient d’un món semi paral·lel, a mercè de qualsevol passavolant. És a dir, amb confluències, més ben dit; interferències, ingerències, barreges, combinacions, fusions, mescles, amalgamacions, confusions, barrija-barreges, mescladisses, batibulls, garbuixos, immixtions; perilloses. Fora fandangos! Au! Pren la tinta del polp, i el peix d’esmolar pardals! També el peix d'esmolar pardals?

(En realitat aquestes centauresses desmillorades són ciborgs centaure 4x4 en període de proves. Mentre no passi qualsevol desastre no serà res)

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Sons de l'hivern / flaire de pa calent

És de justícia proclamar que aquest cagarro que t’ha eixit és un dels més ben acabats que hagi vist mai: una punta arrodonida amb estries similars al del fruit del xiprer, l’ altra com a cua de ratolí…, senyor Palou! Estigui atent! Em digui què és una tomàtiga. Una tomàtiga, Hum!, deixi que em posi els guants de paper de diari, (Purissimeta!, ja m’estic excitant), és l’òrgan comestible que conté els gèrmens multicel·lulars de la tomatiguera. És originària de Mèxic. Pertany a la família de les solanàcies. Hi ha més d’un milenar d’espècies. Compte! Algunes són tòxiques. La seva mida és variada, des de la nana dita cirera, passant per la fabulosa tomàtiga de ramellet, per fregar o fer sofregits, fins a exemplars molt més grans amb costelles. Les seves formes poden ser esfèriques, ovals o de pera, llises o solcades. Jo preferesc, de molt, les esfèriques. La pell de manta varietat de vermells, alguns d’ells tan intensos que podries estar una bona estona assaborint-les, amb l’ esguard. Fins i tot n’hi ha de grogues, ja no tan suggerents. L’interior està dividit en cavitats i, això és el millor, amb les llavors nedant en un líquid viscós. Excel·lent! El seu contingut en aigua és molt alt, de baix valor energètic, bon contingut de vitamines i potassi, entre d’altres, que no anomenaré per no allargar-me massa. Antioxidant. Bona pels semiconductors…, no! Uei! Això no. Es pot considerar que és essencial en la cuina mediterrània. Del pa amb tomàtiga i all no en parlaré perquè podria perdre el coneixement. Per un examinador de cotorres l’entutoratge és un procediment molt satisfactori. A vegades són atacades per tota una varietat d’insectes, caragols i llimacs. Això últim no és cap entrebanc, fins i tot un avantatge: es recullen amb esment, el seu tacte és molt agradable, i se’n pot fer una sopa molt bona contra les febrades d’estiu. Tirar-li un exemplar pel cap a algun bajoc impertinent pot ser una forma expansiva sense que sigui massa problemàtica. Pel tancament de gargamella no s’ha comprovat que serveixin de gran cosa. Per la sífilis tampoc. No tot són mels, un ocellet sense membre, m’ha assegurat que consumir-ne de forma massiva, a part d’afavorir la formació d’àcid úric pot produir la inflamació severa de l’apèndix vermiforme. Tenint en compte el seu origen no crec que se l’esmenti per res a les Sagrades Escriptures.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

T- bone steak

Ring! Ring! Som aquell que li creix just veure’t. Hola! Vas calenta? Estic ben torrada! Avui he inflat les rodes de la bicicleta a una pressió que frega la resistència de la càmera. Es noten més les irregularitats del sol a les parts, però així és com m’agrada circular, pràcticament com si fossin sòlides. S´estrevé, sovint, que em corr amb el fregadís del sellonet pel meu gallet, ja histèric. Em sap greu: avui ja he cagat dues vegades. Bé, i d’aquí a tres horetes, vols dir no estaràs disponible. Sí, és el més possible, però en qualsevol cas, porta els fuets i la simitarra, les ganivetes rovellades que no faltin, les tres classes de xerracs. Ja veurem! Hi ha novetats: dispòs de sogues i llibants de luxe, molt dinàmics, que permeten grans fermalls sense laceracions indesitjades, i un martell de marger amb un costat piramidal. No vull dir que l’emprem, però quin plaer tenir-la al costat i esguardar-lo adesiara. Les escarpres, i les perpalines manuelles, i la destral de fasser avui és millor que no les dugui. Emperò portaré, tot el que cal per fer una gran amanida, sense que faltin el bròquil i les llavors de carabassa, i és clar una petita immensa quantitat de núvols d’heli. D’acord! Una de bona: saps que aquell que, sense arrufar el nas ni moure més raons m’ha ofert una escarada per ajudar a dir missa a la turca. No fotis! Jo de tu li tallaria la ruta metabòlica i li diria, sense embuts, que el seu coneixement del copte és insuficient. Crec que tens raó, però és que ja no puc anar més curta del que vaig: per poc que m’ajupi ho mostr tot. No passis ànsia. Ja tenim les suficients substàncies de reserva per escaldar el gat. En menys temps de fer un badall arrib amb la llei moral en escabetx i el protocol per a prevenir l’electrocució d’òlibes actualitzada.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Pinyols d’oliva, d’olivó, i per extensió tota casta de pinyols

Antecedents: record l’escena de l’Evangeli segons Sant Mateu de Pasolini, on dempeus i formant un cercle, Jesús de Natzaret i els apòstols, mengen olives escopint els pinyols dins un ribell. Pot ser que aquesta descripció sigui errònia. No sé per quina raó tenc aquest record recurrent......(OSW: olive-stone waste)

Heus ací que no trobam la utilitat dels pinyols d’oliva pel comerç íntim, ni cap altre. No em destorba rebre, de l’auCtoritat, un breu on ens comminen a fer públic el nostre arsenal documental de brutícia, coliflors, bròquils i cols. Li don voltes al cap, per aprofitar d’alguna forma, aqueixos endocarpis ossosos. Tota la vida menjant olives i no era conscient que a l’interior del pinyol, tan impenetrable, petri, hi ha la llavor. Per accedir-hi es necessita alguna eina, tenalles o maceta. El tresor és exigu, de grossària. El menj amb fruïció intentant pal·liar aquesta ignorància ignominiosa. Em subjuga pensar que aital menudesa es pot arribar a convertir en un arbre. L’esforç per a poder sortir del pinyol, que és protecció i alhora carçre. Algunes espècies poden produir milers de llavors, de les quals en fructificaran algunes o cap. Aquesta explosió d’intencions pot semblar exagerada o inútil: un malbaratament d’energies. La concomitància de còpules amb els mamífers és aborronadora. Ara endrap llavors de carabassa, de pipa, d’albercoc, de síndria… ja no de gairell. Pens en el procés de pol·linització, de fecundació, de creixement, de respiració, d’estrès; més conscient del que m’empàs per la boca, i em pertorba pensar que m’engolesc, emetent petits xiscles, els seus fruits, parts dels seus sexes. Torn a la boval i després de bolcar aquest carroportal colc, sense mossegar-la al ventre, la meva muller encinta, muda, però no sorda. Ella sí que em mossega el gland amb força.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Un ham clavat al llavi fes

Vull dir d’aquella mosseta ennigulada que, indistingible de l’entorn, sia pedregar, o garriga, acostuma a cercar insectes minúsculs, per damunt de tot aràcnids, crustacis terrestres, herbes rares, bolets T. A estones s’atura, i analitzant les troballes curosament amb lupa, en rebutja alguna. Me sorprén que tengui un estri de tant de preu. En que sigui a distància es pot apreciar la qualitat de l’esfèrica lent. El mànec d’àgata. Perpendicularment a la seva mare paral·lela prepara llepolies exquisides per a emmetzinar definitivament l’al·loterea malavidosa. És de cos afuat amb corrioleta, porta escuralles per la pell del crani. Impertèrrita, la sang menstrual li degota sovint per les cuixes. Va tenir un amor transgènic amb un senserostre amb formes molt remotes, primitives, atàviques, regressives, ancestrals, arcaiques. Per ella, la comuna halitosi no fou obstacle, quan ja anaven despullats, veient aquell atribut tan ridícul, d’esclatar amb una riallada immensa que obrí una ferida immensa. Se sentiren paraules ultratjoses, però l’esgarrat prengué les seves quatre pelleringues i, a despit de tenir ganes de desxuiar la pollastrella es clavà un ham pel llavi fes i es penjà d’una figuera bordissot al temps de fer-se un tocament superficial. Alhora un cus, molt prim de lloms, començà a donar voltes en cercle, sense bordar ni respirar, al voltant del malaguanyat minyó, ja amb la virilitat en procés d’erecció. Aquella nit la vestal sentí una certa recança tocant el sistre.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Massa fèrtil. Pix

Tenc por de no mirar-te massa. Et veig molt fèrtil. Massa fèrtil. Et veig mare. Veig el nadó mossegant-te el mugró amb molta força fins que aconsegueixes un orgasme continu. Veig totes les teves radiografies una per una. A poc a poc, vaig estudiant la forma d’interpretar-les. Aquestes meravelloses tonalitats de grisos del teu esquelet, alguna víscera massa lluminosa, els budells amb molta merda. Quines ròtules! Aquesta costella volàtil, aquest os cular: el còccix. Verge Maria! Ja la tenc grossa! Si jo mor primer que no tu, fes que em devorin els gossos i els voltors, i les rates fins que quedin els ossos broixos, que aquells cucs de la pel·lícula netegin les deixalles dels més acurats, que em trenquin els ossos. El moll de los per l’astor de maig. Quan ja no quedi més que calci polvoritzau-ho amb murters de pedra viva i macetes d’olivera. Desa-ho dins la píxide on fas pixo de comú. Escampa una miqueta d’aquesta pasteta per totes les illes. Que ho sàpiguen alguns invidents! Tots no cal! 7plau.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Hi ha roba estesa

Ja sé que has fet estralls. Que sols acceptes serfs. Que sols vols aquells que, com aquells, iguals que aquells, més amunt que aquells, que aquells que s’exciten amb els llibres de text. Que ets pudorosa i no tens la consciència neta de restes de detergents sobris. Jo sé una cosa que tu no saps, i tens una cosa que jo no tenc. Si mires pel forat del pany, potser veuràs un altre ull amb cataractes del món marginal assedegat de porquícia, a lloc brut. Els doble circumcidats porten ciris de grans dimensions fins a arribar a extrems inaudits. I què porten els ogres i gegants? Filles meves! Ajudau-me! Tenc una titola de cavall i no trob, al mercat del dissabte, gafes per posar-la a assecar!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Vides privades

Els addictes al vent sense consol com els addictes a la velocitat, com els addictes a les ones no tenim consol. Conhort. Consol. Veim el dia a les fosques del sol, imitant una rata-pinyada que no xucla sang de somera: sense esma ni prou llet de cabra daina. Criatura neguitosa! Per què no entomes, pel cul, aquella prosopopeia, al peu de la lletra, i superant l’aversió al tacte d’aquestes jovençanes candoroses, però amb arracades titil·lants, parlam; sense embuts, sense aquestes esmoladíssimes destrals llancívoles de mànec d’ullastre, sense frisança, assaborint unes poques nous de pol·linització eòlica, amb els pantalons semiembotonats a punt, amb els dits petits de les mans assenyalant el Puig de S’Alcadena, amb els peus tocant-se les puntes, sense massa ferro a les venes, amb posat ferreny, sense defoliants, sense bolquers, amb les vies excretores lliures de plom, sense pedrolins intermedis, amb emplastres de fulles de pruna, sense hidrurs de bor, amb la diftèria controlada, sense drogues digestives, amb la divisió dels dits dels peus ben clara, sense el catarro laboriós, tal o tals…; d’allò que Polibi no esmenta. Ja us ve? 7plau. Vessau dins les copes venecianes. Ho aprofitarem per a la pasta de cocarroi purificada en fred.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Tens esment de la teva limfa?

El vent solar, a un país sense camins i pocs carros, fa que no tengui sentit antihorari, justament ací, instal·lar el centre nacional d’ignició. Tenc un dubte. Si els retardats peixos, per mor d'una atmosfera entelada per excessives emissions de sodi, no poden assistir a les lluites de cracs arquers, qui s’emportarà aquelles deixalles, tan preuades, de les estrelles del llenç? La seva roba interior usada, no de baix preu, bastarà per a totes? Entre mants peixos pulmonats i mants crustacis perennes hi ha ferides incisives que estotjam on estotjam ben estotjats els ous d’horabaixa. Dir que les lluites de crancs amb arc són fascinants per la seva esportivitat i noblesa. Una elegància teatralitzada duta a alts nivells de refinament, emperò adients fins i tot pels pietosos bovers. Sent olors vagues. A les envistes d’unes mametes que apunten augmenta la temperatura del sistema tegumentari, ungles incloses: la cançó més alegre és trista.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Hort intern

Tens algun mal de cotorra? Estàs dolguda per alguna emissió de gasos durament criticada? Aquella mostela al dit t’ha provocat la caiguda de l’ungla? Portes els pubis un poc descurat? El colesterol xerec disparat? El tel·lurisme t’enmalalteix o t’euforitza? La alèrgia al fenoll? El recte obstruit? Algun membre mutilat? Els cabells verticalitzats per l’electricitat estàtica? Els tumors del cap? Les ungles dels peus amb pintades amb petits defectes? El ventre feixuc? Alguna dent o queixal amb balls intermitents? Pèrdues? Aleshores per què punyetes no vens a cavar un poc a l’hort intern.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

A ballar!

Portes ous multifecundats dins el cos. No vull dir que algun miriàpode en sigui el pare. Potser alguna somereta, sempre tan seductora , també dita trugeta de Sant Antoni, o tall de moc a la Cerdanya, hi hagi posat el nas. Si t’esguard de lluny sembles mora, a mitja distància turca, de prop eivissenca. La Mare de Déu dels Ous t’empara amb lubricants sense ungles visibles. Boixam mentre ballam o ballam mentre boixam? Per la meva part, des que et conec sempre ho he dit: quan excretes melassa, el setrill de la desgana balla dins i fora de la pista amb al·lotes d’amagatotis. Petrarca! Vine a ballar! Que baixi el Crist de la Sang, amb la faldeta que li cau tan bé, i la Mare de Déu dels Recollidors de Ferralla! A Ballar! Remenau el cul com si ens hi anàs la vida! Com si fos el darrer ajuntament de la vostra eternitat! A ballar! Que botin les mamelles com una florida novella! A ballar s’ha dit!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Espais pectorals

Té la cara tan desgastada que sol es distingeix vagament el nas, suposam que originalment enorme. Podria tenir relació amb algun altre membre? El que està sent masturbat, en comissió de serveis, malgrat tenir els ulls girats en blanc, aprofita per ruixar la mosca del nas amb un esprai de radicals lliures i activitat antimicrobiana. Si no fos perquè tenc la percepció alterada, diria que aquest insecte perfectament matemàtic impedeix que la sucosa polpa se separi del pinyol. Déu-n'hi-do! Quina elisió! Quan aquell tros de quòniam li acaronava els pits en l’edat en què esclaten, la teta, per cop descuit, deixà caure l’infant que servava. Aquesta malastrugança feu dubtar el sàtir de cresta ossosa que ja no cercaria pus plaer al coster de la doctrina pitagòrica. Tots els seus escrits difamatoris començaren en deposicions clares i acabaren en una cagarel·la perenne. Espais pectorals.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Els Borja

Tenint en compte la coloració del teu detrit, convendrà avisar els sapròfits que a la desfilada de biquinis es farà la imposició de mans defectuoses a aquella mestressona. Què dic? Mestressona. Dèspota! Que abillada de ca enrere alimenta el desig, en ascens, del migranyós boiet sense arribar mai a complaure’l. Així i tot ella de retorn a la soll es masturba, amb follia desfermada, amb fruites sobretot melonets, eixarrancant-se davant el mirall. Si aconsegueix un orgasme satisfactori crida: xuix! Papa Borja! Més o menys.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Vestida de res

De Can Cagarrit fins a Ses Empudegades parlàrem dels nostres moviments peristàltics, de les nostres parelles, dels nostres quims i quils. D’emissions fascinants. De mecanismes de tolerància. D’altres emissions amb ungles. Del meu setrill oliós. Des de Ses Empudegades a ca nostra sols parlàrem de què veig? D’aquest licor que surt disparat sols pensar en els arguments que planteges tan efusivament per disculpar-te d’una fotesa. El banyador d’una peça t’escau tan bé com el biquini. Vestida de res divina. Ser una assassina en sèrie no et lleva l’encant de puta de bar. Es pot demanar més al destí?

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Fart de gambes

Fer un fart de gambes bordes repenedides és motiu per sebollir Proteu? Aquesta loquacitat de colors tènues, desfaixada per una quantitat irrisòria de ferro rovellat ens podria portar a desfaixar una loquacitat més fàcil de mastegar, en cas de no haver quedat prou desfaixada. Atraca’t! Putona! Desfaixem-nos ben desfaixats, que s’atraca el moltó amb peücs de cuiro farcits de llana, i vull tenir un arrap amb ell. Som conscient que va boig per tu, però que ens segueixi a totes hores, com un me degollat per onsevulla que anem, s’arriba a fer feixuc. Reputes! Ara resulta que ens ve al darrere amb una sarsuela de peix!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Aquesta i altres pitreres

Per plata polida no vull anar al Congo. Em basten aqueixos quatre ferros vells i un poc d’escorça del voral del torrent amb claveguera. La fília per treure fideus no sols és per fer dentetes als tavernaris, abatuts en extrem. Jo som addicte a un dentifrici, amb el qual m’oferesc a polir la barramenta de totes les dones del món extrem. Falcons nials! Em don a entendre?

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Això s’embruta

Pel protòrax no. Per l’aleta anal no. Per allà on surten els infants no. Idò per on? Per allà on l’òtic hidrometeor caplleva amb la túnica vaginal suada. Aquestes paraules pronunciades amb claredat irritaren deus poc importants que brandant armes de tall, a tort i a dret, volien imposar consonants ejectives. Aquestes pretensions insistents escellaren el porc senglar, que va dir amb parsimònia: no vull ser un destorbafestes. Vaig a estudi!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Pell despigmentada just allà on no convé

Pel cap baix, més de vint-i-cinc oients esflorades abans del naixement de la química, coincideixen, amb memòries inferiors a les dels peixos, en recordar, d’una forma o altra, berenades amb melmelada de pruna Clàudia amb pinyol. Aquest record deliciós fora malavinent si no fos per la demanda creixent i insadollable d’arena per a la construcció. No en vull sentir d’altra: en aigües internacionals, just damunt els sorrals més extensos, aquell gallina banyada, que semblava més obtús que fet a mida, fa valer les forces de Thompson per acaronar la vulva de les que només tenen ossos amb dades insuficients.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Danys a l’olivar

La metgessa m’ha dit que un excés de percepció sensorial ens pot dur a Madò Bet d’ets ous, i a mi, per no afluixar la mosca dues vegades seguides, a engegar, més ben dit, inflar fins a gairebé rebentar, una gran massa d’esdrúixoles just a punt per a l’Exposició del Santíssim. Tu ja gaudeixes d’un llenguatge articulat, jo no. Sols després del temps de les figues flors crec que podré dir ai! Un moment! Però i que has de florir a aital exposició sense snack. Oh! El meu tumor ossi no em deixa tenir cura de l’altar així com era costum. El barram em tremola i el ciment hidràulic ja no m’excita com un temps. Necessit una bona enrampada als ous per remenar entre els ossos i treure’t dels ulls tota aquesta sang mixta presa.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Fada dendrocronològa1

Perdonau la meva doiuda insistència: cotorres, mames i excrements. Estan realment els arbres acostumats, sense traumes, a la immobilitat? La conceben? M’agradaria oir una resposta clara de la seva boca. Pens en les espècies que s’autofecunden. Pens en el procés de pol·linització. Sigui el vent, sigui una abella, són conscients que altres éssers distints d’ells, participen en aquest procés essencial? Quan dins el calze comença la dinàmica del fruit saben que la llavor, potser ha vengut de les potetes d’un insecte emprenyós? Quan una olivera carregada d’olives és deixada pelada, pensa que li han pres alguna cosa? Quan una ventada vincla el tronc fins a esquerdar-lo? Distingeixen la fusta seca de la verda? I quan surt un brotet de la soca envellida? Tenen sentiments de maternitat? La seva ànima té color? Una fada dels boscos, amb pulmonia doble i mancada d’un ull, m’ ensenya a interpretar l’enorme informació que donen els cercles d’un tronc. Quan veig els núvols de pol·len pens en un possible paral·lelisme humà, llet onsevulla, tu i un guepard. Un guepard. Un guepard. Un guepard. Dos guepards. Fent un vol amb ziga-zaga, un tallanassos, o més normalment dit espiadimonis, o libèl·lula, s’ha aturat damunt un teu mugró erecte provocant un pessigolleig menudet. Aqueixos moviments de cap, en cercle i en vertical, vestida de núvia aromàtica, amb sabates d’agulla, i escot en V, malgrat que no anam a noces, volen dir que tens el recte preparat per a una introducció massiva? Anam caminant lentament agafats dels dits petits de les mans d’alulululumini. El meu penis s’aixeca, mitjançant una manuella connectada a un mecanisme autolubricant 3T, per a poder-te enroscar fins a la darrera volta. Inox. Ara bé, jo sé del cert, que ja no podrem tornar a paladejar aquells ravenets2 tan sucosos. Ja acab: quan de temps dura l’olor de gespa arranada?3

1).De la font Sot de Dosrius. 2). Coents 3). 12.235.252.369.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Equimosi absoluta

Es masturben els peixos? Jo, particularment, visc parcialment il·lusionat encalçant un peix que es masturba parcialment. Les costures al crani, molt similars a les d’un altre crani de ca rater, amb brutícia inveterada, que podrien servir d’exemple a les que no tenen sang, ara per ara, les deixarem a part. Anem a passes: vull dir clarament que tenc una necessitat hidrològica, que faig costat a una alzina que, creix desconcertada, després de sobreviure miraculosament a un incendi. Ja tens tots els teus glutis coberts de l’esperma d’aquell peix. I semblava pobil. Au!

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Ompl forats

Has donat la medicació urinària als poriols? Has vist com, mentre copulàvem, el ca, orelles dreçades, ens mirava encuriosit? Mentre tens cura dels insectes, recolliré pacientment, vull dir amb serenor, tots els xiclets fent una pilota amb els pedaços de torcar-se les mans, ja suficientment exposats al sol, i taparé el cotorrot de la veïnada, si vol. Aquesta idea el·lipsoidal amb berrugues ajudarà de gens a la reconstrucció climàtica1? 1). Ho dic per les emissions de metà, no per res més.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Senglars inaptes?1

Preocupada per l’alopècia dels senglars? Preocupada pels motors laterals? Preocupada per malalties fúngiques? Preocupada per la qualitat de l’oli d’oliva? Preocupada pel vocabulari raquític? Preocupada per la carn del verb? Preocupada per les dones casades? Preocupada per l’adob de la mare? Pèrdues de lletres? Una cama al calaix? La venda massiva de nadons? Les pastilles de fer brou? Associacions pies? Morques preromanes? Correnties d’aire? La qualitat de les escoles de putes en estat rudimentari? Els ogres que cerquen plaer sense substàncies de reserva? Invaginacions lentes d’estrelles binàries? Preocupada per tals talcs? Els cànids zombis? Preocupada per aquell germà nyicris sense àtoms de carboni contigus? Els ocells de tempesta? D’aquell altre germà similar a un ase? De les jovençanes lliurades als dragons? La fabricació inoportuna de caperutxes de girfalcs? De l’escarnidor de corbs? Farta de mul amb col? Preocupada per la custòdia de la píxide? L’art amatòria nasal? Fòbia coital de dones errades? D’imatges suggerents quan surt el nin? Del cero parlant? Pel vidre picat i el pèl de vaca? De la flaire de cossos veïns? De l’abstenció d’orins en comptes de la llaminadura preferida? De la llum fosfòrica del poll betzà? Per una equivocació doble en el procés del prenyat amb aigua de coco? Per la impregnació de la teva germana dins un drama culinari? Neguitosa per l’aberració notable del dansarí curull de greuges? Per la lascívia mental d’aquest mateix dansarí impedit de mullerar-se? Per la manipulació d’aquest altre dansarí malgirbat igualment impedit d’unions transitòries? Tranquil·la. Et lleparé tota la regata del cul fins a la vulva amb bava tètrica de joguina.

1). Text per a ser llegit en companyia de dones estranyes

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Alguna cosa en bescanvi

Tu ets puta?

No, tu ets puta!

Efectivament, tenc el dit gros del peu propi de la feblesa,

imperfecte, no diví.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Polint lents pel fenollar

D’allò que excita el polp, perduda ja la capacitat de parlar amb femelles de l’espècie humana En Més Que Un Home no ho tergiversa tot. Tot no. El lloc on femen els cavalls està a l’abast del qui vinent pel Nil es mullerà almenys vint-i-cinc vegades amb dones mucoses de vent favorable. Ara ja balla el polp purificant la soldadura de les nostres fosses cranials. Ara més que mai cal que li desrovellem l’arquitectura del son amb guants de boxar i sobreescalfar-li fins a l’estat pastós el marit còmode aferrat al tv. Form part d’una expedició d’agraïment i desgreuge a Núbia en record d’un avantpassat meu, mort apallisat, esclau. Som dalt d’un ullastre patint una pepida que em fa bavar a dojo, però encara puc afirmar, el ulls entelats: ja hem recuperat la vagina, ara toca recuperar el recte. Això sí que excita el polp.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Catàleg de llibres sagrats per a ser consultat amb baveralls

Tragín aigua i àrids de Mesopotàmia com a activitat simulada. En realitat me l’estic pelant intentant enmascarar el dolor d'una fisura anal malgrat que porti l’olor del jaç de la bèstia. Aquesta fetor, ignorant la més elemental decència, no impedeix que et torqui el cul de forma impecable, que et torni els pigments a la pell, per damunt les venes subclàvies, a punt per a l’execució d’una sonata clàudia en sentit antihorari. Pertanyem al mucus! Mucus! Porta el cadàver indocumentat i l’aprofitarem per a una acció important. Aquesta afluència immoderada de sang, no ho dubtis!, el portarà a l’erecció de quelcom. Jo ja ho deia: aital trasto que serveix ensems per a la copulació, la micció, i altres jocs ja descrits amb anterioritat per la dona d’en Putifar, dona entenent que ignoram, que no veim clar si cercam una mamà, o una pepeta, o què.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Per aquells que enfolliren veient dones nues a través del forat del pany

M’empàs manta llengua de bacallà (amb poques impureses) mentre cogit amb un assaig de penetració per aire calent, que per una mala relació de vectors impedí que la meva llengua bovina polisintètica fos considerada espessa. No pertany a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem ni a cap associació pia. Ja ens surt la merda embolcallada en plàstic.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Tornant del Teix, embolcallats de nit cega i aferrissosa, tots anàvem amb potents llanternes fent gracioses barretes de llum, a tort i a dret. (Proposta per gaudir)

Després de passar el qüestionari de somnolència les més agosarades, nogensmenys mel·líflues, exhibeixen candorosament làmines ossoses de sípies, fent algunes contorsions que podrien fer patir dels cinc cors al polp sacre. Aquests estímuls, a mesura que s’allunya el dard, fan que les nostres perdius perdin àgilment la posició de repòs. Jo mateix present orgullosament, els òrgans de la fonació, ara ja, sense cap engruna de ronya. Altres exhibeixen delicats fetges. Malauradament i incomprensiva totes aquestes propostes per gaudir foren cobertes, per una auctoritat, amb betum de Judea.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Mètrica de pits

Aquesta jovençana que sols parla fent servir trenta (9) paraules, això sí, amb frenètics moviments de tot el cos, dits del peu i natges. Aquesta jovençana que sols vesteix draps molt petits. Aquesta jovençana que treu aquell múscul tan mòbil i lluent de la boca... No puc continuar. El record de quan encara no teníem el blanc dels ulls blanc es paga amb monedes triangulars.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Llançam matèria pudent fora del cos amb força força (1)

El metge vermell, semblant a la seva consort, amb la closca de paper de vidre, i la seva muller, amb la closca de paper de vidre, semblant al metge, després d’observar minuciosament les venes anals i el melic de la pacient, sentencien: no hi ha dubte, segons la medicina clàssica (2) el matrimoni és rat. L’espòs de la subjecta impacient, enfurismat, prengué la crossa pastoral, arrossegant, altra volta, la dona a la biorxa, i partiren precipitadament amb elegants motos esportives (3), però efectivament, sols hores més tard, la seva afecció desmesurada a l’avellaner (4) el feu badallar amb una fenedura tal que mostrava un disforjo fetge (5) de paquiderm relliscant (6) extramurs.

1. No té res a veure amb el metge. 2. Es tractava d’un report judicial. No hi havia perquè comunicar-ho d’aital manera i forma. 3. No comprenc on posà el bàcul sacramental. 4. Ja de petit tenia tirada a tastar menges estrafolàries o en quantitats excessives, o a deshora. 5. Era un grau d’inconsciència similar al dels fumadors impertèrrits. 6. Jo no ho vaig veure, però em digueren, de fonts fidedignes, que la mucositat era extraordinària, això sí no pudent.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Zopistecma

Tanord

Tècnic bord-boldo bord

Mansistècnia

Dòrsic

Menficosicosi

Caputxinel·li

Metembilis

Mnemocorda

Bolsímic

Psicostema

Porvecordi

Melis

Capsitot

Capsístre

Sanòfit

Sanofici

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________

Fe d’errades i informació complementària.

Aquell rar estiu que no vam parlar de figues ……….pàg. 4644

Per un error meu, degut a aquesta memòria a curt termini tan feble, ara resulta que la senyora no era tercera en sals, sinó primera, i el seu marit no era setè, sinó desè. Ho he consultat amb assessors de confiança i m’asseguren que estic preparat per assumir tals responsabilitats..

Taula

Títol. Número pàgina

La tercera espigolada. 001

Cotri! 002

Per culpa d'un tubercle aproximatiu. 003

Els ossets de peluix i l’anell ossi. 004

Troballa d'un sarcòfag amb mòmies infantils i mascotes. 005

Visita, amb temors, al regne de Kha. 006

Merdes de poc interès. 007

Fetges mutants. Les carcasses dels marits. 008

Mami! T’agradaria mutar amb mi? 009

Puc dir que no m’agrada el teu iogurt amb anxoves? 010

Punt de geometria perfecte. Amines. 011

Emissió d’electrons en certs clítoris. 012

Al·lota que té per costum defecar sols dins orinals. 013

El seu nom vulgar acoloria dàtils i pseudoplàtans. 014

El conco axènic i les oques àvoles. 015

Quin espectacle veure com et pintes! 016

Desavès d'un infant problemàtic d'apedregar oques. 017

Farina avariada i les seves conseqüències per algunes oques (no totes). 018

Quin espectacle aquell viatge amb vehicle ferroviari! 019

Autos de xoc. 020

Auscultam l’oïda amb un fòrceps; la poma amb auriscopi. 021

Ocell impossible. 022

Mosseta a punt de rebre el pa. 023

Atlant hipotètic, sense porus respiratoris. 024

Assutzena i la cria de crancs. 025

Commemoració de l’elevació. 026

Pardals assolellats flagel·lant dones delinqüents. 027

Els cossos mortificats no projecten ombra. 028

Laura noliejant naus. 029

Vols que et pegui? 030

Precipitacions de vidre i diamants. 031

95 % de merda. 032

Amb la finalitat d’atreure mosques no oposà resistència. 033

L’home recent menjant les cireres de l’arboç a Israel. 034

Home subespontani obtingut per reducció. 035

Interpretació quàntica de la Santíssima Trinitat. 036

Déu és el consolador dels afligits. 037

Les serralades de Mallorca es queden sense gegants. 038

La desitjava a l’après. 039

Nina! M'ensenyes detingudament algun orifici pilosebaci? 040

Besant la teva roba calenta. 041

Versos instructius d’un món elidit segons Sant Ciril amb apostolessa. 042

Maria purulenta abandonada. 043

El nostre món en absència d’éssers vius. 044

Gramenet radioactiu, nogensmenys objecte de veneració. 045

Individu sense closca ni aposiopesi. 046

En tota ella oli oficinal. 047

Actualitz els records a través del teu cos transparent. 048

Mentre apamaves el peix apegalós amb temps verbals grecs... 049

Marta en absència de secreció urinària. 050

Deus dolicocèfals fent actes de pur vici. 051

Religió antropòfaga i canibalista. 052

Anàvem cap al punt central de l’esput cantant la cançó dels 8 bastonets. 053

Dins els plans conjugals hi havia el de prendre opi per l’anus. 054

Combatia submarins amb el cant invertit de la teva pell. 055

T’am amb hiat. 056

Passada d’ús aplicada a una exhalació fètida. 057

L’antiheroi que Discorides Pedaci esmenta ja al segle II. 058

D’aquella que entonava una antífona per reduir la formació d’escuma. 059

Àtoms llunyans per evitar el vòmit, falta o vici. 060

Veurem, mercès a un àcid de transferència, el futur de la roca més antiga. 061

Hipersecretores mucoses. Llet i sopes. 062

No tenc testicles a causa d’una carestia de gra. 063

Animetes! El congre captant per les ànimes del purgatori anterior. 064

Quan l’anguila ballava davant el teu altar. 065

Tenc l’istme de la gola sota observança estricta. 066

Prostitució amb androides a paratge desavinent. 067

La saliva del cuc per anafrodites. 068

Estic absolutament paralitzat per l’anatema dels vocalistes paràsits. 069

Amulets cristians d’estil inflat. 070

Entrà un pam d’espasa per la boca en memòria de les mamelles funcionals. 071

El forat del meu cul ja no presenta anomalies. 072

Diferències entre la pedra fonamental i la pedra llisquent. 073

No passa el temps auscultant-te amb el fonendoscopi de Leibnitz. 074

Angelofania a la Serra de Na Burguesa el 31 de gener de 1953. 075

T'ajuntes amb autòmats? 076

Després de consultar els textos sagrats desenvolupà un dit monstruós. 077

Parla deteriorada amb vocals paràsites per efectes d’una set intensa. 078

Amotinament amb funció amina. On posam els hams? 079

No acab d’estar tranquil del tot quan jugues amb la meva perdiu a la sala de dissecció. 080

On diposit la llet? 081

Quins aliments prens habitualment nua? 082

Malaltia provocada per multitud de coses. 083

Pertanys a les llacunes? 084

Feim la migdiada a lloc ombrat amb micotoxines? 085

Per una estiba incorrecta tenc un al·lel mutant. 086

Dins una ampul·la veneciana atresor les llàgrimes de la sargantana. 087

La bossa de les aigües tebes d’aplicació vaginal. 088

Tenc els ulls com a plats de pa amb oli quan et veig curar el foc de Sant Antoni amb resina fòssil de pi extingit, sense objectes d’ambició ni desigs desordenats. 089

N’hi ha de fresques! 090

Dona muntant un cavall. No s’admeten homes. 091

Aquella exaltació de mi mateix amb fel sobreeixit. 092

Mosseta! Ets tu qui desitja l’acostament de toros? 093

Jovençana amb estrictes principis purgants. Conclusió: no es cobreix ni els pits ni les espatlles. 094

Ocell pràcticament desconegut amb ales bastardes. 095

Cos sols amb dimensions verticals (no abunda als rostolls). 096

Un altre ocell molt desconegut fabricador de ballestes. 097

Antics astrònoms perses maldant per descobrir l’horitzó veritable. 098

Una volta Déu assassinat ja podem compartir etimologies. 099

Oh! Valenta! Amb aquesta escorreguda semifluida que m’has fet fer he comprès alguns estats del fòsfor. 100

Et vaig veure cagant, de lluny, a la forest d’olius. No et vaig dir res perquè portava l’astor un poc desendreçat. 101

Veniu a mi! Poliquets i oligoquets, untarem amb oli objectes exteriors! 102

Bolets petits per a l’antiimatge? 103

Tu domines arts marcials; jo ja domín esfínters. 104

Milions de persones, entre elles tu mateixa, diuen que ets formosa. 105

Gaseles, nyus i òrixs. Allet vedells i vedelles! 106

Per contínues dilacions, el suro de taps que no són d’ordinari, indigna a la dona del temps de forma excepcional. 107

Evacuació d’orina amb dolors suportables/Evacuació Pàrker. 108

Necessites més aliments azotats. Inducció a l’incendi. 109

Incendiar coses. Cremar coses. Cremar-ho tot. I a porgar! 110

Per la més petita ferida surt el darrer dia de batre. 111

Tendència al fred. Amor al fred. Deliri pel fred.112

Grup d’avantguarda de cavalleria que s’endinsa dins territori hostil per a raptar dones. 113

Criança i depilació del gat d’algàlia. 114

Monjo analfabet usat antigament per dones. 115

Sol·licitud de la femella amb les ales del nas. 116

Endeví per gallets admès a l’alcova. 117

Vols vi de Siam? Mamilinció. 118

Hòstia elevada a l’escudeller. Origen incert del costum oral. 119

Hola! Com va? Vols prendre alguna cosa sense cap valor nutritiu? 120

Retrocés de genives del mamerri. 121

Finalment, un infant o dos, cotonitzen el porquet, això sí, a tota merda. 122

Feta impròpia de putes. 123

Inflamació bimensual del recte. 124

Quina joia veure el merdufai gatgejant amb les mans plenes de femta. 125

En absència de matrimoni. I les lloques? 126

Retrat d'infants amb les seves quiques predilectes. 127

Elevació de les faldes. 9 ferides. 128

Fi de l’era dels antibiòtics. 129

Les fronteres de l’apòsit entre la mirra i la mel. 130

Mortificació del cos amb maceracions pietoses. 131

Movent el cos en ambdues direccions la ferida és més suportable. 132

Fecundada amb vint-i-cinc mels. 133

No o no? 134

Úlceres que serveixen per assenyalar tota mena de mareig. 135

Sols tenc una cama central per superfícies fèrtils. 136

Aglomeració de putes cantores/auxili de moribunds. 137

Malgrat portar embenatges intel·ligents se suspenen les lluites d’atletes sense mandíbula. 138

Aquest maquillatge que tant pot enaltir com anul·lar el bes amb llengua. 139

El que toca. Ni més ni menys. Això pot variar d’un dia per l’altre. Jo no som el que era ahir, etc. 140

Hem sacrificat un anyell en efígie. El nom és addicional. 141

Tenc teixit necrosat per haver estat arrossegat al llarg d’una aglomeració d’àrids petris. 142

Quan una dona se sent atractiva... 143

Presidia les lluites dins el llit de la ferida. 144

Excés de sons africats en aquella llengua que sols es pot parlar dempeus? 145

Personatge dildo-zòpster guaitant un anus extravaginat incapaç d’articular paraules. 146

Al·lota amb adaptació específica masturbant-se en presència de personatge dildo-zòpster. 147

Personatge dildo-zòpster amb un òrgan punxegut similar a certs penis industrials. Allò que estimula. 148

Llengua de bou de color verdós pel peix cosmopolita. 149

Com una frega d’ortigues per la mucosa genital. 150

El disminuït de veu sotja l’àguila peixatera mancada de defectes. 151

Hostal d’acollida per dones perdudes. 152

Poema per a ser llegit a gran velocitat. El que resta s’ignora. 153

Una mar de sorra a canvi d’un gel d’alta densitat. 154

Vigil unes femelles amb adaptacions per a la forma adulta. (Aquí el zoom més violent). 155

No estaves al cas mentre donava crema anti edat a la termosfera. 156

Per ferides menors, els amotinats mostraren el seu armament, una valenta exhibició de banyes, cornamenta espatulada sense enzims. 157

S’equivoquen els arbres? 158

La cabra binària i les dones implicades en l’excessiva musculació dels peixos. Voldria alletar eixes dones. 159

Després de tenir contacte amb polps els esbarjos de Jesús ja no foren els mateixos. 160

Per un pixo induït que es podria confondre amb un nano orgasme. 161

Error inevitable / danys irreparables. 162

Se li està assecant el cervell. No tenia una higiene mental acurada. 163

Un comportament escassament documentat: amants esclaves. 164

Una volta netejat el cervell amb esponges busca amb desfici el pic de l’estiu. 165

Que sia suaument ruixada amb orins per gent d’un rang inferior. 166

Falsos genitals movent vents contradictoris. El vestit deixat anar. 167

El dia d’autos. Aquell acte baix. Una vida suspesa pel gastròlit de l’advertència. 168

Gràvida de la sement d’un goril·la entabanat? 169

Segons una versió expressava enuig, segons altres era una qüestió de pubis descurat. 170

Una balena franca no pot tenir un excusat tan senzill. 171

Es promou l’espionatge industrial des del dormitori de les dones. 172

La proximitat d’un mascle al dormitori de les dones aixeca sospites. 173

L’olor del dormitori de les dones infla els narius dels mascles al·lòpates. 174

L’olor del dormitori de les dones fa enfollir de desig tots els zombis zòpsters que queden. 175

L’ocell cueta que no dorm més de 6 segons seguits. 176

La nina Jesús regnarà. Sols falten alguns betzoars després de la desaparició de la fotografia. 177

Aquell elapé amb Te Deum per eixorellar la plebs. 178

Exposant les femelles disposades a copular. Deixam uns quants excrements a la vista. 179

Proposta de denominació vulgar de l’àcid dextrogir a fi de minvar les capacitats dels reductors de la intel·ligència cutània. 180

Gel sec inestable per a la indústria del segó d’arròs amb crims moderats. 181

Nins i nines amb poalets i paletes parlant amb llenguatge tavernari. 182

Presents a l’orina! 183

Oli de fusell, de composició no definida, bàsic per a les mescles propulsores de coets. 184

Traces de ferro, incolor si és ultra pur. 185

Ajuntament en presència de bor sense propietats hipnòtiques. 186

Jove al cim de la fertilitat rebutjant de pla l’àcid progenitor. 187

Models franceses seminues. 188

Si em volguessis per casar una congestió perifèrica seria suficient per a aconseguir sals i mostasses. 189

Tot el dia acaronant-te veig finalment l’origen vague de les dues Etiòpies, ja fora de la incertesa del catarro anal. 190

Tercera aleta espinosa de l’anus ossi. 191

Caguera explosiva. 192

S’acosta una nau. Ho donarem com a cert fent-li bonys. 193

Per fer que alguna cosa suri Na Brutes i Na Cotorrot aboquen quelcom al principi del gust. 194

Baríton abatussat, en estat de vida latent, com una planta llenyosa. 195

Formes del femení emprades despectivament. 196

Doris! Guaita amb quina intensitat la flor viu la visita de l’abella. 197

Quan curarem les ferides de les muntanyes? 198

Malgrat una certa oposició, per la qüestió de l’herpes zòster òtic, totes les espècies d’oníscids van ser divinitzades el 31 de gener de 1953. 199

Alguns ancians per dolors refractaris i consum de fruita baix s’encaparroten a oposar-se a la divinització suara esmentada. 200

La llet que m’has fet vessar sense sals ni èsters. 201

Moment angular: ball de parelles amb la mateixa unitat de viscositat (per descomptat). 202

Sense boca ni anus el míldiu sedueix ocells capbussadors per col·locar escaientment àmfores. 203

Mesquineta! Per escassetat del necessari et veus abocada a la poalera. 204

Jovenetes exploradores exhibint petits peixos. 205

Fi de la deposició